He decidit fer una nova entrega d’escenes de cine que m’han marcat, perquè de vegades quan escric en uns blocs se m’acudeixen idees per a uns altres, i he pensat que estaria bé fer un repàs d’algunes escenes de pel·lícules que m’han marcat en un sentit negatiu i terrorífic o angoixant. Escenes que jo, que tinc mala memòria per als films —cosa que em permet veure’ls diversos cops sense saber-me’ls de memòria—, no he pogut oblidar i que em vénen al cap de tant en tant perquè, directament, em fan por o angúnia. I no són necessàriament de pel·lícules de terror. Precisament començarem amb una de Robocop (1987):
És una escena que sovint recordo i que em fa força por. M’imagino allà, com aquest paio, davant d’un error de funcionament del robot, que no ha detectat que he deixat anar l’arma i està decidit a matar-me. Uf… Doncs bé, a la mateixa pel·lícula hi ha una escena bastant desagradable, també:
Quan era petit em va fer gràcia i tot, però és realment colpidora. També és una escena clàssica i desagradable la següent, de Total Recall (1990):
Bé, qui diu “de broma” vol dir també “d’un mínim de qualitat”. El cas és que el personatge de l’Arnold Schwarzenegger es queda sense aire i se li infla tot tal com es veu a l’escena, que és realment desagradable. I què me’n dieu, d’aquesta altra de la mateixa pel·lícula?
Jo és que de petit era molt gore, m’encantaven les escenes de sang i fetge, però ara hi penso i em fico en la pell del personatge en qüestió i m’esgarrifo. Ara una de força més recent, de la pel·lícula Poseidon (2006), una escena on hi ha un puntet desagradable però que és sobretot angoixant:
Us imagineu el dilema? Haver de matar algú (o enviar-lo a la mort segura) perquè si no moriu tots dos… Ara passem a Alien (1979), on té lloc una de les escenes més famoses de la història del Cinema, i que és d’aquelles que ni jo, amb la porqueria de memòria que tinc, seria capaç d’oblidar:
Una escena que queda marcada per la seva violència i per l’impacte que té en la pel·lícula, perquè és la primera aparició d’un dels éssers que donen nom a la saga, encara que sigui en forma de “bebè”. Precisament a Aliens (1986), la segona part de la quadrilogia, hi ha un altre moment que m’ha quedat a la memòria.
El concepte d’ésser acorralat per l’enemic i decidir que val més morir (si pot ser, també matant) abans que ser atrapat per ell i quedar a la mercè del que ens vulgui fer. I què me’n dieu, d’aquesta que ve a continuació, una de les més impactants de Terminator 2 (1991)?
Segons la Wikipedia, es considera l’explosió nuclear més realista de les moltes que han aparegut a la ficció. Evidentment, la imatge que no m’ha marxat mai del cap és la de l’esquelet de la Sarah Connor agafant-se encara al reixat.
I em sembla que avui ho podem deixar aquí, perquè ja he mostrat les escenes de la història del cinema que més m’han impactat en un sentit negatiu, però que alhora em fascinen i torno a mirar de tant en tant. I vosaltres, coincidiu amb mi? En teniu alguna altra que vulgueu compartir?
Compte Enrere 