Pamics: els pares dels amics

Ahir vaig tenir una idea d’aquestes que em vénen quan estic dutxant-me, rentant els plats o corrent. Una reflexió que vull compartir amb vosaltres. És una reivindicació, de fet, de la figura dels pares dels amics. Per què no tenim un nom per a aquestes persones i, en canvi, sí que existeix el de “sogres”?

Evidentment tenen funcions diferents a la nostra vida, i en principi i per llei de vida compartirem més temps i experiències amb els pares de la nostra parella que no pas amb ells. Això és cert, però els dels nostres amics, o almenys els d’aquells amics tan importants com per convidar-nos a casa seva diverses vegades durant la infantesa, haurien de tenir un nom que els definís. Amb els anys el contacte amb els amics d’infantesa es pot anar perdent, hi quedem més aviat per fer activitats a l’exterior o, si són a l’interior, aprofitem quan els pares no hi són perquè, sobretot a l’adolescència, el que volem és parlar de coses que no ens interessa que “els grans” sentin, o fer coses que no aprovarien (consum de substàncies il·legals, maratons de videojocs, recerca específica a internet…).

Tot i així, aquestes persones ens han hagut d’aguantar moltes vegades, han vist com els trencàvem làmpades a cops de pilota i com els tombàvem testos del jardí, ens han deixat quedar-nos a dormir a casa seva (i per tant consumir-ne part de l’oxigen i transformar-lo en el perjudicial CO²) i han cuinat (sobretot les mares, perquè això és així) per a nosaltres. Per tant, crec que es mereixen un nom.

I he pensat en fer la contracció de “pares” i “amics”, de manera que quedi com a “pamics“. Això en d’altres idiomes es fa bastant. Contraure, vull dir. Parlant d’idiomes, el nostre no té una paraula no sexista que englobi els dos progenitors, a banda d’aquesta que acabo de fer servir i que és massa formal i llarga. En canvi, en anglès hi ha “parents” i en japonès, per exemple, “oya“. I es pot fer servir en singular. “I’m a parent” (sóc pare/mare). És neutra. Així que en català no ens queda cap altre remei que inventar “pamic/s” i “mamiga/gues“. El segon fa gràcia i tot, però què hi farem… I ja que hi som, en anglès es podria fer servir “frierents” i en japonès “tomooya” (de “tomodachi“, o amic/ga/cs/gues, i “oya“. Els kanjis serien 親友, sí, però aquesta combinació ja existeix i es pronuncia a la xinesa, “shin’yû“, que vol dir “amic/ga proper/a”, per tant ha de ser “tomooya” si vull que funcioni).

Què us sembla? Ho sé, és una collonada, però crec que estaria bé fer un homenatge a aquesta gent que en la nostra presència mostra tota l’amabilitat de què disposa i es comporta millor que mai amb els seus fills i les seves filles (els nostres amics i les nostres amigues) o que, en una altra variant, aprofita per ridiculitzar-los una mica o buscar la nostra complicitat per convènce’ls d’alguna cosa que aquell pare o aquella mare no aconsegueix ficar-los al cap. Ho dic amb tot el respecte cap a les mamigues i els pamics.

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Anades d'olla i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Pamics: els pares dels amics

  1. 58Llextirem ha dit:

    Mamiga: amiga amb mamelles destacables. Humor refinat, ho sé.

  2. Moroboshi ha dit:

    Gens propi de tu, XD

    Però… sabia que aquesta paraula feia riure. Ho he avisat. 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s