Somnis (o malsons) recurrents

Feia uns quants dies que no tocava el bloc, però ja vaig avisar en fundar-lo que això podia passar. Sovint no sé de què parlar, però l’altre dia se’m va acudir que estaria bé compartir amb vosaltres els meus somnis recurrents, tant els dolents com els estranys. De bons, que siguin recurrents, no en tinc.

El primer que em ve al cap és el malson que sempre tenia de petit. Al sostre de l’habitació hi tenia un llum que em feia por. No m’agradava. Evitava mirar-lo directament. No sé per què em passava allò, però durant molts anys vaig dormir pràcticament tapant-me el cap amb els llençols. I no podia dormir de panxa enlaire, perquè llavors era segur que tindria el malson, que consistia en un pessigolleig per tot el cos mentre jo flotava i el llum em deia coses amb la veu distorsionada (bé, no és que aquell llum tingués cap veu normal, tampoc), fins que finalment em deixava en pau i podia continuar dormint.

Aquell llum vam acabar llençant-lo després de trencar-lo amb un martell, com si fos un ritual, però des que era petit sóc incapaç de dormir de panxa enlaire. M’agafen sobresalts, em desperto de sobte, i ronco. Seqüeles de tot allò tan absurd però tan aterrador des del punt de vista d’un nen petit.

Passem als estranys. Alguns encara els tinc de tant en tant, tot i que fa molts anys que normalment “no somio” (és a dir, que no recordo el que he somiat). Un és el del metro. Bé, en tinc uns quants amb el metro i els trens en general, però em refereixo a un en què per alguna raó vaig a parar a la via i allà m’hi cremo o m’hi electrocuto, no ho sé perquè sempre em despertava abans que passés gaire estona. Mai no he somiat que m’atropellés el metro, però sí que em fa certa por baixar a les vies si és que mai ho he de fer, però no pels combois, sinó per por de morir fregit.

Un altre de recurrent i relacionat amb el metro, i aquest és dels que encara tinc, és el de trobar-me en estacions noves i perdre’m. Rebo amb interès qualsevol notícia de l’ampliació de la xarxa de transport, però als somnis representa un problema, perquè vaig a parar a llocs que no sé quins són i després no sé com tornar a casa.

De gran, el meu cervell n’ha creat un altre, relacionat amb el futbol, i és que cada dissabte des de febrer de 2008 jugo a futbol sala amb el meu equip, el Sants United. Doncs bé, sovint somio que jugo i que em surt tot el que provo, però a banda d’això el més interessant és quan somio que faig tard als partits. Aquest és l’element que no falla mai, i l’únic que em preocupa dins el somni. Que el partit sigui en llocs inversemblants, en condicions absurdes o en contextos històrics no creïbles sembla que no m’encén la bombeta que diu “ei, és un somni!” i que sí que tenia quan era petit i em permetia plegar quan jo volia. No, el que em preocupa és arribar tard. Potser, per més que intento evitar-ho, com més gran sóc més mancat d’imaginació em torno. El fet de “somiar poc” podria ser-ne un símptoma.

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Somnis (o malsons) recurrents

  1. llextirem-58 ha dit:

    Ui, això em porta a una temporada en què em vaig dedicar a voler recordar els somnis. (Un capítol que crec que encara interessarà a menys gent)
    Una paranoia: anotava tot el que recordava en una llibreta (descripcions de llocs, diàlegs, sensacions, plànols, personatges, el que jo interpretava com a metàfores, símbols…etc) , i cada cop anava recordant més fragments i amb més precisió. Fins que hi va haver un punt en què gairebé cada cop que estava dins d’un somni ho sabia i llavors feia el que em donava la gana, com si fos la directora de la pel·lícula (sense arribar al nivell del Nolan a'”Inception”, però XD).
    Al final no em va agradar la sensació de llevar-me cada matí lleugerament cansada de mantenir tantes converses, anar a tants llocs i fer tants experiments…i després haver-ho d’escriure tot tan aviat com pogués. A la fi i al cap: de què coi em servia? Val, si com a mínim seguís alguna teoria d’aquestes new age, encara. Però va començar com un joc-experiment i ja no tenia cap sentit.
    Així que ara ja no sé ni on deu parar la llibreta dels trons. Molt millor descansar :D!

  2. Retroenllaç: Ni en somnis | Compte Enrere

  3. Retroenllaç: Un malson estrany | Compte Enrere

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s