Petites lleis de Murphy

Hi ha dies que les coses es torcen, encara que sigui en coses poc importants, i és llavors quan pensem en la famosa llei de Murphy i les seves derivades. No sé qui era el Murphy aquest, un dia d’aquests ho investigaré, però hi ha coses que ens passen que són exemples del que deia aquell home: que quan una cosa pot anar malament, anirà malament.

Coses com trobar-te els veïns a l’ascensor quan ets president de l’escala i saps que et comentaran qualsevol collonada només per no perdre el costum de queixar-se, i tot plegat un dia que tens pressa per sortir de casa (o per arribar-hi). O quan vas al súper a fer la compra per a tot el mes, sobreestimes molt la capacitat del teu carro i penses en trucar els teus pares perquè t’ajudin a dur les bosses però resulta que avui, excepcionalment, tens el mòbil carregant-se a casa, un mòbil amb una bateria que dura un munt perquè no el fas servir gaire, però que sempre mor en el pitjor moment.

La clàssica de les claus que són a la butxaca contrària a la mà que tens lliure, que és una de les lleis conegudes de Murphy però que és una veritat com una catedral; aquell moment en què carregues massa coses per intentar optimitzar el temps i saps que t’acabaran caient i que se’t trencarà l’única cosa fràgil de totes les que portes… i passa; o anar a buscar algú per sorpresa on saps que sempre hi és, però resulta que avui no hi és i quan te n’adones li vols trucar, sabent que la sorpresa perdrà la gràcia però val més això que tornar-te’n sol a casa, i resulta que el mòbil… el tens a casa carregant-se, naturalment.

Una altra, una altra… Esperes un paquet i no vols que el carter (o la cartera) et deixi l’avís, perquè t’obliga a anar a la teva oficina de Correus, que és a més de vint minuts a pas lleuger, i a sobre no hi pots anar el mateix dia, de manera que cada dia que pica el carter (o la cartera) li obres la porta des de l’intèrfon i li preguntes si hi ha cap paquet per a tu. Al cap de cinc dies seguits de preguntar-l’hi ja et respon amb una rialleta, per pesat. El primer dia que no ets a casa a aquella hora en molt de temps (és el que té l’atur crònic) sabeu què hi ha quan tornes a casa? Sí, un paperet groc.

És possible que algú em digui que són casualitats, que no només em passen a mi (ja ho sé, ja, però passen, i jo en sóc una de les “víctimes”) i que no hi ha cap llei de Murphy. Digueu-ne pessimisme, si voleu, però ja em coneixeu. Sóc pessimista, cadascú és com és.

 

 

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Petites lleis de Murphy

  1. Aial Pajuelo ha dit:

    🙂 M’agrada molt el disseny del teu bloc… i això de les petites lleis, tens tota la raó… quan alguna cosa pot anar malament va malament… per això cal ser previsors i previsores i tenir un pla B, tot i que a vegades ni un b, ni un c, ni un d t’ajuden en segons quina circumstància… però sempre ens quedarà la escriptura teràpia… 🙂 Petons!

    • moroboshi876 ha dit:

      M’alegro que t’agradi el disseny. A mi també, però com a gestor de blocs (és WordPress i no Blogger) no m’acaba de convèncer, perquè trobo que li falten coses, sobretot gadgets, que el Blogger sí que té. I pel que fa als temes, després d’un bloc d’entreteniment i còmics, un altre de videojocs i un (que tinc molt abandonat) sobre coses que vaig aprenent… en faltava un de més miscel·lani i indisciplinat. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s