Repàs de 2019

Un cop més rescato de l’oblit aquest blog que tinc cada cop més abandonat per fer un repàs de com va anar l’any que s’acabava fa unes hores (quan això es publica), i com sempre començo amb les lectures, que altre cop han estat menys de les que m’hauria agradat.

I, de fet, en són menys que l’any anterior, que ja era de mínims: han estat 6 lectures, la primera de les quals iniciada el 2018, i 3 de les altres novel·les llegides per feina, així que ha estat un any pèssim pel que fa lectures. Hi ha jugat un paper important, a banda de la manca de temps, el fet que he triat llibres més aviat gruixuts quan els he llegit per oci, i se m’han allargat molt en el temps.

• Console Wars, de Blake J. Harris
• Accel World – La tempestad de la princesa escarlata, de Reki Kawahara
• Dragon Ball Super: Broly, de Masatoshi Kusakabe
• Dragon Quest: Luminaries of the Legendary Line, de Takayashiki Hideo
• Els pilars de la Terra, de Ken Follett
• The Colour of Magic, de Terry Pratchett

Continuo proposant-me, naturalment, llegir més, però tot dependrà del temps lliure de què disposi, i com que en tinc poc i el dedico principalment als videojocs, no sembla que la cosa hagi de millorar gaire, però espero que una mica sí.

Amb el cinema la cosa sí que va millorar, perquè gràcies a que la nena és més gran i se la pot deixar més sovint amb els avis o amb la seva mare si jo volia veure films que només m’interessaven a mi, vaig tenir més ocasions de veure films a la gran pantalla -a casa continuem sense fer-ho-, i de les 8 vegades de 2018 passem a les 16 de 2019. No està malament, tot i que queda lluny de les més de 30 d’altres anys previs a la paternitat.

Si l’any 2018 vam fer el primer viatge amb la Sara, aquell cop de 5 dies, el 2019 ens vam atrevir a fer-lo de 12, i vam visitar la Toscana, una regió molt bonica, però on vam enganxar una onada de calor i la nena va estar especialment rebel, cosa que va fer l’experiència força estressant.

I és que aquest dimoniet va fer els 2 anys poc després, i com més va més es belluga, parla i va a la seva, tot formant la seva personalitat.

2019 va ser l’any que la Sara va començar a parlar força, i en poc temps va fer una evolució espectacular, de manera que ara parla molt, se l’entén molt bé i fa frases cada cop més complexes, a més que té una memòria tremenda.

És esgotador, no em penso amagar de dir-ho, tenir una nena de 2 anys i escaig tan moguda, amb dies d’hiperactivitat, sobretot per a la salut mental, però també és bonic veure-la créixer i poder-hi parlar cada cop més d’igual a igual.

 

L’any 2019 vam poder fer més activitats en què, ara sí, es fixava i hi participava, com ara la visita al zoo de Barcelona, el Carnestoltes, la platja, les Santes de Mataró, ajudar a fer determinades coses a la cuina, dibuixar, jugar al parc -que li encanta- i a casa, i les trobades amb els seus cosins, que tant estima i tant l’estimen.

A l’escola va començar P2, i sembla que tot va bé i que és una nena autònoma, tot i que li agrada que la mirin fer coses, i es relaciona amb normalitat amb els altres nens. Encara no li hem pogut treure els bolquers, però, ni el maleït xumet, però això hauria de canviar aquest 2020.

Pel que fa a coses individuals, com deia més amunt, la meva afició principal són els videojocs, afició que comparteixo amb els companys de Retroscroll, a qui vaig poder veure en dues ocasions l’any passat, que van ser la Targalan (per primer cop) i RetroBarcelona, el gran esdeveniment del videojoc clàssic que ja duu unes quantes edicions i al qual torno a poder anar una mica més de temps que quan la nena era molt petita.

La feina, per altra banda, va bé, de fet va millor i hi ha més gent a l’oficina, que sempre és bon senyal, i la salut, afortunadament, no va donar ensurts el 2019, més enllà de la continuació del glaucoma del meu pare, que empitjora, i el fet que la meva àvia va fer els 90 anys i es va afeblint cada cop més, però és natural. En general, però, va ser un any força bo.