Sembla que començo una nova tradició anual en aquest blog en què sovint parlo d’aniversaris de morts, però que afortunadament també té espai per a la celebració de la vida, i és que després d’haver dedicat una entrada l’any passat a parlar del primer aniversari de la meva filla, ara resulta que ha fet dos anys i toca actualitzar.
Doncs bé, les dificultats i els moments de desesperació i esgotament mental de la paternitat i la maternitat han continuat, com era tan d’esperar com natural, i més ara que la Sara té més energia i autonomia que durant el primer any. Gangues de “l’ofici”, res que no sàpiguen milions de progenitors. Com tampoc no sorprendrà ningú que ha anat creixent molt sense que en fóssim gaire conscients, ja que la veiem cada dia, i que comparant fotos d’ara i de fa un any el canvi sigui més que notable.
També prevèiem -i s’ha complert- una evolució en aquesta autonomia i en el desenvolupament intel·lectual associada al fet que estava a punt de començar la llar d’infants.
Un moment que va ser una mica dur per a ella, perquè li va costar adaptar-se a què la deixéssim allà unes horetes als matins, i plorava, però un cop s’hi va acostumar entrava a l’escola la primera cada dia, a les permanències, i s’acomiadava de mi, que l’hi portava, sense gaire llàstima.
A l’escola hi ha conegut companys, s’ho ha passat d’allò més bé i ha acabat el curs feta tot una bogeta cantaire i xerraire, i ens ha sorprès el nivell de parla que ha assolit. Una parla que hem vist evolucionar, però que durant els darrers temps ha fet un salt encara més gran, i es fa entendre bé, sí, però també deixa anar alguna frase més elaborada i conjuga una mica els verbs d’una manera encertada.
Evidentment ja ens entén molt millor, s’aprèn els noms de la gent -últimament parla molt dels seus cosinets-, sobretot la que veu més, com és natural, i té una memòria tremenda, que demostra explicant coses de fa dies, reclamant joguines que abans d’anar a dormir se li ha dit que l’esperen fins a l’endemà o acabant les frases de les cançons que veu als vídeos infantils que tant li agraden.
Continua menjant molt bé (quan vol), li encanta anar als gronxadors i els tobogans, banyar-se a la piscina i jugar amb la sorra de la platja.
També s’ha tornat força afectuosa (quan vol), però amb una personalitat ferma que fa que no se li puguin fer fotos o vídeos quan no li ve de gust, per exemple. A més, ha après el “no” i sempre en té un de preparat a la boca.
És un terratrèmol amb energia gairebé infinita, i ens treu de polleguera en diverses ocasions, però quan es porta bé és tan adorable que ens costa cada cop més imaginar com seria la vida sense ella.
Compte Enrere 
felicitats sara!!