Les meves sintonies preferides de la tele

Si fa poc parlava d’anuncis de la tele que em provocaven nostàlgia, avui la cosa també va de tele i nostàlgia, però no d’anuncis, sinó de sintonies diverses que, en escoltar-les o sentir-les (en el primer cas una intenció i en el segon una capacitat física, no ho oblidem), em porten records i aquell somriure trist que acompanya la nostàlgia. Començarem amb caretes televisives.

Val la pena escoltar-la sencera, i mirar el vídeo també, què caram… M’encantava, és tan vuitantera… i amb aquells cors femenins al seu torn tan setanters… Grandíssima. Una altra que no és el mateix, ni de lluny, però que em transporta a temps millors.

Telecinco ja era la més lamentable de les emissores llavors, però d’una manera més simpàtica que no pas ara. En comptes d’una graella farcida de reality shows que nodreixen al seu torn els programes de tertúlia conduïts per omnipresents presentadors i col·laboradors que tenen com a únic mèrit la fama per alguna exrelació sentimental (o, en el seu defecte, haver aparegut en algun dels reality shows de la cadena), als noranta el que hi havia era pit, cuixa i sèries d’anime, i que consti que aquest últim ingredient no el considero, Déu me’n guard, part del que considero lamentable.

També de Telecinco, tot i que després ha passat per diverses altres cadenes, era Campeones, popularment coneguda com a Oliver y Benji i originalment Captain Tsubasa, una sèrie molt criticada i objecte de mofes constants, però que em tenia enamorat amb la seva èpica futbolística. Oh! El que acabo de trobar!

Feia anys que havia sentit aquesta cançó d’entrada del programa Thalassa, que no miro, i no la trobava. Cometia el perdonable error de posar “Thalassa 33” a Youtube, ja que s’emetia i s’emet al 33, però avui ho he provat amb “Thalassa tv” i resulta que és un programa de la televisió francesa, i d’allà algú n’ha tret la capçalera (que nosaltres vam adoptar) intacta.

El Filiprim sí que el mirava, però no vaig ser conscient de la seva cançó fins que fa uns anys la vaig sentir tot remenant vídeos antics de TV3 a l’esmentat portal de vídeos d’internet. Molt vuitantera, també.

D’Artacan y los tres mosqueperros, una coproducció hispanojaponesa que adapta lliurement un dels meus llibres preferits, Els tres mosqueters de l’Alexandre Dumas, i que segons explica la meva mare em feia ballar quan tenia uns dos anyets. La cançó m’encanta, ho he de reconèixer, i ara mateix tinc el que anglès es coneix com a goosebumps. I paro de posar-ne de dibuixos, que si no s’assemblarà massa a una entrada que vaig fer a Cementiri de Pneumàtics (publicitat gratuïta!).

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Música, Televisió i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Les meves sintonies preferides de la tele

  1. keromi ha dit:

    De tots els vídeos que has posat només em sonen de ser conscient D’Artacan y los tres mosqueperros, Campeones (lògicament vista tota, encara que sóc la persona menys futbolera que et pots arribar a trobar en l’univers xD) i el de Telecinco, que no el recordava!!!

    Encara recordo aquelles èpoques en que si et llevaves realment aviat no hi havia encara emissió… no sé a quina hora era, però m’hi havia trobat poques vegades (els pares ens deixaven anar a veure la TV els caps de setmana a partir de les 9 o les 8, si no recordo malament..)

    No has pensat en el pobre Pingu? xDDD

  2. Moroboshi ha dit:

    A veure! 1.- Hi haurà més entregues. 2.- Pingu no té per què ser una de les meves melodies preferides. XD

    No recordo haver tingut restriccions televisives, jo. Pensa que quan tenia 9 anys van comprar una tele per al càmping i quan estàvem a casa la tenia a la meva habitació, ja des d’aquella edat. XD Encara viu i és amb les meves consoles retro, on vam jugar al Bishi Bashi Special. 🙂

    • keromi ha dit:

      Oks, hi haurà més entregues 😉
      Pingu ho dic perquè és un gran clàssic, així com Arale xD
      Jo no és que tingués restriccions, sino que no volien que a les 7AM anéssim ja al menjador a mirar la TV, i a la meva habitació la vaig tenir als 14 amb la primera “feina” xD (sips, no tenia l’edat xD) i realment es van arrepentir, perquè llavors ja mirava sempre la TV allà (i la tele aquesta m’ha durat fins fa poc més de mig any, que a l’estiu em vaig comprar una de nova).
      Val, ja sé quina tele dius… jo havia tingut una abans, ara que recordo.. en B&N!!! XD era vermella i anava amb rodeta per canviar canals, fins que un dia va fer pum de cop jaja 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s