Anuncis que em provoquen nostàlgia

He parlat d’escenes de cine que m’han marcat, de fet he escrit 3 entrades sobre el tema, però avui m’agradaria recordar anuncis de televisió que, quan els torno a mirar (i ho faig, gràcies a Youtube) em provoquen nostàlgia, no necessàriament pel que anuncien, sinó perquè les seves melodies i, en definitiva, les seves característiques, em fan viatjar figuradament en el temps. Comencem?

Jo de petit no el mirava pas, el futbol. Ni tan sols vaig veure la final de Wembley del 92. I que Canal+ oferís partits en exclusiva diumenge m’era bastant igual, per no dir que se me’n refotia, però aquesta cançoneta m’encanta. Es veu que la van crear expressament per als anuncis d’aquell canal, famós per ser el primer de pagament que va arribar a l’estat espanyol, per les seves línies codificades si no pagaves i per les exclusives pel·lícules que emetia els divendres de matinada. Ehem. I tinc un CD amb sintonies de la cadena que la conté, si no vaig errat, però no sé on para.

Aquest sí que m’agrada pel producte que anuncia, una de les meves consoles preferides, però tot i que en recordo una versió més llarga, que he estat incapaç de trobar (o potser l’ha creat la meva imaginació), sentir aquesta cançó tan norantera em fa posar, pràcticament, la pell de gallina. Quins records…

El mateix podem dir d’aquest altre anunci (i prometo que paro ja amb els videojocs, perquè si continués gairebé estaria repetint una entrada d’anuncis de videojocs del meu bloc 3 Botons i START, que tenia una cançoneta difícil d’oblidar.

En aquest cas, com us podeu imaginar, la cançó és l’únic que em porta records, perquè el tabac fa molts anys que afortunadament no es pot anunciar a la tele i no em crida gens l’atenció.

I aquest de la Visa Electron no em direu que no és mític! Ens quedem de moment a la tercera edat, perquè aquest altre, que no recordava ni de què era (però que trobo molt encertat) també és un anunci que em porta records:

La gràcia era que, llavors, el Madrid feia mil anys que no guanyava cap Copa d’Europa (ara Lliga de Campions), cosa que va camí de tornar a ser veritat perquè ja torna a dur una dècada sense fer-ho.

Veig el filó d’aquesta idea dels anuncis i he decidit fer-ne noves entregues més endavant, de manera que acabem amb aquest altre de la tercera edat, que és d’allò més emotiu. No sé per què, però una de les impressions que m’enduia en veure aquest anunci era que aquests caramels devien ser caríssims. Quines coses… Ens n’anem amb un somriure a la cara, després d’haver-lo vist. I amb ganes de menjar-nos un Werther’s Original.

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Televisió i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Anuncis que em provoquen nostàlgia

  1. keromi ha dit:

    Serà cosa de la diferència d’edat, però dels anuncis que menciones només recordo el del Canal+ (la cançó) i el de Werther’s Original, comparable (per l’estil segons el que jo crec) amb el de l’espetec de Casa Tarradelles.

    I em sap greu, però els dos de les consoles, ni em sonen jeje

    Si hagués de pensar en algun que em recordi a la meva infància, potser pensaria en els primers anuncis de ColaCao. És el primer que en ve a la memòria, però segur que hi ha molts més 😛

  2. Moroboshi ha dit:

    Efectivament, és sobretot per la diferència d’edat. Un sol any ja canvia la percepció de moltes coses, com he comprovat amb amics, imagina-te’n quatre. 🙂

    I sí, el del Werther’s a mi també em fa pensar en el de Casa “les coses bones no haurien de canviar mai” Tarradellas. 🙂

  3. Laia ha dit:

    Hola!
    Què gran la melodía de “me gusta er furbo…” La vaig cantar molt i no sóc futbolera… Com a anunci actual m’agrada molt el de les Oreo doble on un avi i un nen fan una competició de llepar les galetes. Em sembla brillant!

    Jo recordo bastant la de l’anunci de la colònia: “Farala”, de fet, l’altre dia vaig sentir a una persona parlant per telèfon que deia… “tenemos chica nueva en la oficina… que se llama Farala y es divina” http://www.youtube.com/watch?v=pvDHEoIpOew Va fer referència a la lletra del anunci i em va fer molta gràcia.
    Ara bé, l’anunci que quedarà a la memòria de molts és el del CLIO… amb l’enganxifós GEROPAAAAAAAAAAA…

    Un petonet!

  4. Moroboshi ha dit:

    Mític el de “Geropa”, d’aquells que recordes sense saber ben bé quina marca promocionaven. I crec que la idea era la contrària, però mira… Amb el de la “Farala” penso que ha quedat sobretot la cançoneta (amb l’altre almenys ens ha quedat que era d’un cotxe), i jo ni tan sols recordava que era d’un perfum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s