Greatest Hits del cotxe dels meus pares

Avui torno a parlar de nostàlgia, i ho faré per repassar els hits del radiocasset dels diferents cotxes de la meva família, aquelles cançons que es repetien quan ma germana i jo viatjàvem amb els nostres pares per Europa, sempre de càmping, i que en aquell moment ens podien fer exclamar (o pensar) “un altre cop?”, però que ara provoquen nostàlgia i que de tant en tant, almenys a mi, m’agrada sentir.

Wild world, d’en Cat Stevens, és una de les que em van quedar més gravades. Fins i tot era la cançó que va acompanyar el muntatge fotogràfic que vam preparar als meus pares per a les seves Noces de Plata.

Orinoco Flow, de l’Enya, una cançó que per culpa d’un anunci de la tele és difícil no relacionar amb la marca de formatges Président. Aquesta és de les que sentíem molt perquè agradaven a la meva mare, mentre que l’altra és més del meu pare.

Qui no coneix Sugar, sugar de The Archies? Aquesta cançó de 1969 i cantada per una banda de dibuixos animats és una altra de les que associo més amb el meu pare, ja que és més gran i tirava més cap als seixanta, mentre que ma mare és més vuitantera.

Ho demostraven cançons com aquesta, Who’s that girl?, de la Madonna, que també era una de les habituals del radiocasset. Només de gran he identificat les parts en castellà de la cançó, curiosament.

També tenia problemes per a entendre la lletra d’Another day in Paradise, d’en Phil Collins. Sempre m’ha costat, tot i que ho miro tot en versió original, entendre les lletres en anglès, però el “think twice” de petit l’entenia com a “flinsuàs”, paraula que tampoc no entenia però que sonava francesa.

I aquesta, que també és més del meu pare que no pas de la meva mare, no és que fos una cançó de les que repetien més, però em va encantar l’única vegada que la vaig sentir al cotxe i em vaig passar literalment anys intentant trobar-la. No va ser fins fa potser un o dos anys que la vaig identificar. És Do you love me?, d’en Dean Sharif, i sempre havia pensat que era un duet entre l’Elvis Presley i alguna cantant femenina. I ara…

The show must go on, dels Queen, per a mi la seva millor cançó, que vaig conèixer gràcies a la meva mare en aquest cas.

Com són les coses, eh? El que de petits ens semblava pesat, ens cansava i ens feia posar cara d’avorriment després, amb els anys, encara que sigui per l’efecte nostàlgia, pel fet d’adonar-nos que res no tornarà a ser com abans per molt que ho vulguem, ens provoca una sensació càlida al cor.

 

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Música i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Greatest Hits del cotxe dels meus pares

  1. keromi ha dit:

    Val, em sembla que ja entenc la nostra no coincidència de gustos musicals i perquè considerem les músiques com ho fem… xDDDD
    Jo les cançons que recordo del cotxe dels meus pares són un disc de El Golfo, amb la cançó, entre elles, de “aquí no hay playa”, així com Glòria Estefan i coses per l’estil… 😛
    També recordo quan va sortir El Rey León, que van comprar-nos el caset i el posàvem sempre, així com un de “les millors cançons Disney”, perquè com ja saps, m’encanta Disney xD
    I sino, normalment érem més de posar la ràdio i escoltar el que feien
    Les que tu has posat són cançons que a mi no em tiren gens, i ja veus potser part del perquè… també cal dir que quan ja tenia els meus 10 o 12 anys, que van sortir els walkmans/discman, etc… si feiem viatges jo em posava la meva pròpia música (Spice Girls, BSB, etc) pel que no escoltava el que es posava, sino la meva al meu gust 😛

  2. Moroboshi ha dit:

    No ho has entès! Que les recordi amb afecte és perquè em recorden el passat, els viatges, etc. No vol dir que totes m’agradin. I quin mal hi ha en tenir diferents gustos musicals? A mi m’agrada música molt diferent, encara que no coincideixi amb la teva.

    Jo escoltava la meva pròpia música ja a l’adolescència, de petit no. Per altra banda la música que dius és la de la meva germana. Recorda que sóc un tio i que BSB i Spice Girls… més aviat no. 😛

    • keromi ha dit:

      Val, són les que et recorden, però t’han marcat un cert estil, segurament…
      Jo les que recordo són totes espanyoles, igual que a casa per netejar la meva mare tenia la d’una cantant que no m’agrada gens per això… Estopa mai m’ha agradat, igual que Jarabe de palo…
      En canvi, la Oreja de Van Gogh si, etc etc etc

      No hi ha res dolent en tenir gustos musicals diferents, excepte en que no ens posarem d’acord quan tinguem un cotxe XD a tu et semblaran horribles les meves mentre jo dormiré amb les teves xDDD 😛 :*

      Jo de petita sempre escoltava coses variades, els meus pares solien posar música que ens agradava a nosaltres també, i després al cotxe ja escoltava jo la meva independent d’ells, em posava allà amb els cascos i al meu món

      Un tio i BSB no, oks… però jo també escoltava d’altres com Ska-P i tal, eh? xD i em refereixo a l’estil de música, pop, que escoltava més quan era adolescent, ja fos americà o d’aquí

  3. Moroboshi ha dit:

    No em coneixes gens. Si tenim un cotxe i hi posem música serà la teva, jo no em queixaré. I odio l’ska. xD M’agraden molts gèneres, però no l’ska, el reggae, el reggaeton, la bachata ni la salsa. xD

    • keromi ha dit:

      No voldré tenir només música meva, no?
      Ska tranquil que ja no l’escolto, ho havia fet, només aquell disc, com tothom xD
      reggaeton no m’agrada, bachata tampoc… salsa… alguna caurà, ho sento xD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s