La noia ideal

Un cop més toco un tema d’aquells que no són lleugers ni fàcils, però fa temps que em rondava pel cap i com que acabo de veure una pel·lícula romàntica (amb un gelat i tot, que no m’hi poso per poc…), ara em ve de gust fer-ho. Vull parlar de la noia ideal.

La noia ideal és un concepte individual, evidentment. No existeix la noia universalment perfecta, com tampoc no existeix la persona perfecta en cap sentit, ni la cosa perfecta. La perfecció no existeix. O sí? Jo penso que, en cas d’existir, existeix en cadascun de nosaltres, és a dir, que hi ha coses que sí que poden ser perfectes… per a nosaltres. Per tant, pot ser que sí que existeixi la noia perfecta, però serà perfecta o no segons qui la miri. No ho sé, però per si de cas i per no passar-nos la vida perseguint una cosa que potser no existeix faré servir una paraula més assequible, que és “ideal”.

S’assembla força a “perfecta”, però trobo que encaixa millor en el que deia de la percepció indivual. En fi, que m’allargo massa. La noia ideal existeix. Cadascú té una idea del que li agrada i el que no. A mi m’agraden les noies, tant en les funcions de companyes o amigues com en les de parella sentimental. Partint d’això, la noia ideal pot ser una noia que tingui alguna cosa que no m’agradi, altrament seria tan poc natural que m’espantaria i tot. Però sí que ha de tenir una immensa majoria de les característiques que m’agraden i que corresponen al que busco en la persona amb qui he de (i vull) compartir la resta de la meva vida. Si no, no hi ha tracte. No perquè sigui massa exigent, sinó perquè no funcionarà.

Una d’aquestes coses, de fet la més important, és precisament la voluntat de compartir la resta de la seva vida amb mi. Evidentment tots ens podem equivocar i no podem jurar amor etern a ningú, perquè nosaltres mateixos ens podem desencantar d’algú que ens pensàvem que estimaríem tota la vida amb la mateixa força. Coses que passen. Fins aquí, d’acord. Però sí que podem prometre, o jurar, o assegurar, la intenció que surti bé i que sigui per sempre, oi? Doncs això és, per a mi, una condició sine qua non, si em permeteu la llatinada. I que em demostri que m’estima, que sigui afectuosa. Que es noti, vaja.

A banda d’això, naturalment, hi ha més coses: vull una noia que em respecti. En el sentit que no em falti al respecte mai, ni quan discutim, però també que m’accepti com sóc i que no critiqui d’una manera cruel i gratuïta les coses que jo faig i les coses que a mi m’agraden, tal com jo no l’hi faria mai a ella. Esclar que pot donar una opinió contrària a la meva, però sempre des del respecte i permetent-me fer el mateix si s’escau.

Vull una noia que si està amb mi n’estigui convençuda, que sigui perquè li agrada com sóc (em repeteixo, ho sé, però ara la cosa va per un altre cantó), no perquè l’he impressionat una vegada fent o dient vés a saber què, perquè si involuntàriament creo unes expectatives que no se sostindran en el temps tindrem un problema. Vull agradar-li quan dic alguna cosa divertida o intel·ligent, però també quan simplement menjo, miro la tele, parlo, llegeixo, cometo errors…

Vull una noia (i ara sé que potser demano massa, però ha d’existir) que quan s’enfadi em digui per què està enfadada, perquè si l’he fet enfadar segur que ha estat sense voler i probablement no sé què he fet exactament per enutjar-la. Que parlem, que ens comuniquem d’una manera fàcil, sense la psicologia retorçada femenina del tòpic que, per desgràcia, es basa en la realitat. Sóc un tio a qui li agrada parlar les coses, sóc sensible i expresso els meus sentiments sempre, al contrari del que diu precisament el tòpic sobre els homes. Busco el mateix en l’altra persona, i se suposa que elles parlen de sentiments i busquen un home que també ho faci. Me’n ric, però bé, per si de cas ofereixo el mateix que demano. Així de senzill.

Ara podria dir que busco una noia que si es cansa de mi, si ja no m’estima, m’ho digui. Que sigui honesta amb mi si se sent atreta per algú altre, etc. Però no ho diré, perquè busco una noia a qui no li passi mai això. Jo em conformo amb això. No necessito una noia a qui li agradin exactament les mateixes coses que a mi, no vull una versió femenina de mi. Vull que hi hagi afinitats, però no em fa res si són poques. El que sí que demano és tot el que he exposat més amunt, coses que vull però que també trobo imprescindibles si hem de funcionar i envellir junts. És demanar massa? Potser sí, però tots tenim dret a demanar el que volem.

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a La noia ideal

  1. Eric M ha dit:

    Després les noies es queixen perquè tots els nois som uns “garrulos que sempre busquen el mateix”… Comparteixo gairebé totes les idees del teu text! Però aquí no has parlat del físic, pot ser que la teva noia ideal no hagi de tenir cap característica física concreta, com la meva (sempre i quan es cuidi mínimament el cos). Està molt bé això que has dit de oferir el que vols rebre, però tant de bo fos tant fàcil. La noia ideal, però, és difícil trobar-la a altre lloc que no sigui una pel•lícula. Jo sóc partidari de que l’enamorament ajuda a que veiem a la persona amb la que estem com a la noia ideal (un cop ja has perdut el interès per la persona amb la que estàs o ella et deixa i aconsegueixes oblidar-la, veus clarament que no era tant ideal com pensavem). Per tant, no crec que s’hagi d’anar analitzant les noies ni molt menys, sino que un dia sense donar-te compte, potser et trobes de cara un altre tipus de “noia ideal” que mai t’havies parat a pensar.

    Eric.

  2. Toni ha dit:

    Sí, sí, no he parlat del físic però evidentment també tinc les meves preferències. El que passa és que són secundàries si vull una cosa a llarg termini. Esclar que hi ha uns mínims per sota dels quals no puc sentir atracció, i més amunt hi ha el pack ideal per a mi (el que té més números per entrar-me per la vista), com li deu passar a tothom, però insisteixo: sobretot demano unes coses que tenen a veure amb la manera de ser.

    I sí, quan t’enamores d’algú tendeixes a no veure els seus defectes i això és bo, però quan això passa amb problemes/defectes/incompatibilitats més greus… te l’acabes fotent, sense cap mena de dubte.

    Jo demano, però de fet estic perdent bastant l’esperança de trobar algú, perquè no és gens fàcil sobretot quan no destaques per res en concret (no toques la guitarra, no balles, etc.), i perquè cada cop que t’agrada algú i no és un sentiment correspost has de fer neteja i tornar a començar i això vol temps. Però bé, mai se sap, i per demanar que no quedi. 🙂

  3. Eric M ha dit:

    Bueno, de noies hi han moltíssimes! Jo crec que per trobar parella el millor de tot és sortir força, ja sigui per la tarda o per la nit, i fins i tot residir una temporada a un altre país (òbviament, no amb la única finalitat de trobar parella, però sempre es pot aprofitar). Perqué si alguna cosa és clara, és que les noies maques no cauen del cel!

  4. Toni ha dit:

    Sí, tens raó. També es lliga per internet, però bé, si no quedes físicament amb aquella persona tot sembla molt maco i després potser no ho és tant. El que passa és que si surts amb la intenció de lligar la majoria de vegades ho estaràs fent el dia i al lloc equivocats, i fer una inversió de temps i energia així em sembla desaprofitar la vida. Crec que ha de passar sense que ho busquis, al teu entorn d’estudis o treball, per exemple. I ara no tinc ni una cosa ni l’altra! XD

  5. 58Llextirem ha dit:

    Vaja, vaja…Està bé fer una bona declaració de principis.
    Només hi afegiria un matís (pel meu gust):evitar les relacions tòxiques del tipus “lletra de bolero”.
    És a dir: aquelles que fan incís en la idea de la “mitja taronja”. Però qui collons va inventar aquesta porqueria? Què significa ser “mitja taronja de”???
    “Sense tu no sóc res”? Au, va, empalament i decapitació post mortem a la plaça major, per favor!

    (Signat: una mandarina sencera, femenina i molt sensible…hehehe)
    (Calla, calla, que no fos Plató i la seva teoria de les ànimes i l’amor qui es va inventar aquest joc malaltís de dependència)

  6. Toni ha dit:

    Ep, que no defenso la dependència, crec que cada membre de la parella (parelles de dues persones, si és possible i no és demanar gaire) ha de tenir el seu espai, però sí que vull que es noti la proximitat física i a mi amb una persona que m’estimo no em fa res estar tot el dia enganxats. Ja em va bé. 😛

    La decapitació no tindria més gràcia premortem? XD

    • 58Llextirem ha dit:

      Precisament et deia que em semblava perfecte, però que això de l’espai que ha de tenir cadascú ho trobo fonamental i ho trobava a faltar a la llista per acabar de ser rodona del tot 😉
      Ara, si ets una mica “pop”/”Paparra”/”ós de peluix amb ventosa” etc. ja és una altra història que hauràs d’aclarir amb qui toqui, hehehe

      (I sí…tindria més gràcia, però és per fer patir més, saps? Així el torturat pot pensar que morirà decapitat: desitjarà una mort seca i ràpida…peeeeerò no serà així .Val, m’estic adonant que em faig por 😀 )

      • Toni ha dit:

        ¬¬ Ehehehmmm… “amb qui toqui”… XD

        Fas por, però sempre. Ho saps, no? No voldria mai veure’t enfadada… :S

  7. Renei ha dit:

    Crec que trobar una noia així tampoc és tan difícil. El difícil és que ambdós connecteu. Ara, clar, també depèn molt dels cercles socials pels quals et mous, que això ja no ho sé.

    Sobre això de la feina… saps que hi ha moltes noies que es resisteixen a lligar amb companys del treball? La raó sol ser sempre la mateixa: si la cosa no surt bé, hauràs de veure aquella persona dia rere dia potser durant anys i això no ajuda pas a superar-ho.

    Per a conèixer potencials parelles (i, de pas, fer potser algun amic) sortir és essencial i més, en el teu cas. La manera més fàcil de conèixer gent nova és que els teus amics et presentin coneguts seus. També pots intentar formar part d’alguna associació la temàtica de la qual t’interessi, les quals no solen cobrar res o cobren molt poquet als seus membres. Això de lligar per internet, així com el tema de les agències matrimonials, no ho acabo de veure del tot clar. Tot sigui dit, però, que hi ha un bon grapat de gent que s’ha conegut d’aquesta manera i ara és ben feliç.

    Sobre el tema de les habilitats: segur que no destaques en res de res? Potser no toquis la guitarra ni ballis bé i això et té una mica acomplexat per certs esdeveniments que t’hagin ocorregut al llarg de la teva vida. Malgrat tot, per a posar un exemple, no escrius del tot malament. Actualment, hi ha tanta gent que s’expressa per escrit tan barroerament que fa pena. Sí, ja sé que això no és res que salti a la vista ni de què en puguis fer gala així com així; era un exemple perquè te n’adonessis que si busques, segur que trobes alguna altra cosa de la qual en puguis treure profit. D’altra banda, una habilitat que valorem molt les noies és que ens facin riure. Sense fer el pena, això sí.

    I bé, ja per a acabar, trobo que amb no voler una versió femenina de tu mateix ja tens molt guanyat: el gran poblema de molts friquis és que busquen una noia friqui que, a més, comparteixi amb ells els seus gustos més exèntrics.

    Ànims!

    • Toni ha dit:

      Ei! No sé qui ets (la gent que em comenta normalment la conec ja d’abans, he he…), però gràcies pel teu comentari. Anoto mentalment els teus suggeriments.

      Realment no sóc tan friki, és més una voluntat de ser-ho que ser-ho de debò. I em relaciono amb més gent de la que sembla, però com bé dius no és fàcil. Fins i tot en el cas de trobar una potencial parella pot ser que la cosa no rutlli al cap d’una cita, dues, tres… o anys de convivència. Però això és un problema que ens afecta a tots i a totes, oi?

      En fi, que hi estic obert. A veure què passa. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s