Sé que arriba l’estiu quan…

Entenent l’estiu com a “bones temperatures” (entre cometes perquè això de “bones” depèn de l’apreciació de cadascú, però ja m’enteneu), hi ha algunes coses que em fan pensar que ja arriba o que hi som sense cap mena de dubte. Les pluges que han estat caient aquest atípic mes de juliol no serien una d’aquestes coses, naturalment. Parlo d’altres indicadors que clarament determinen que som en algun punt entre el 21 de juny i el 21 de setembre.

Una d’elles són les paneroles. Cada any me’n surten dues o tres, enguany ja en porto 20 (però no passa res, al que és estrictament estiu només n’he vist 16). Evidentment tinc un problema que estic mirant de solucionar, però no deixen de ser d’aquelles coses que em fan pensar en l’estiu.

També, i com a element no menys desagradable, però totalment diferent, tenim la suor. Odio suar. A mi m’agrada el fred, dormir tapat i moure’m pel món abrigat. No m’agrada gens suar, que la cara se m’ompli de petites gotetes quan estic quiet i que gotegi de manera incessant quan estic fent una mica més d’exercici. Aquest any he descobert que fer flexions i abdominals just davant del ventilador va molt bé, sempre s’aprenen coses noves, però bé… odio suar.

Com que la platja no m’agrada especialment (sorra entre els dits, cremades perquè posar-se protector un mateix mai no duu a l’èxit absolut, sal a la pell, etc.), que faci sol i calor no és per a mi res d’intrínsecament positiu. No em serveix de res.

També sé que arriba l’estiu quan em veig obligat a anar sense samarreta per casa, i a l’hora de cuinar és un problema, perquè m’esquitxa l’oli calent al pit i no és gaire agradable. I lligant-ho amb el tema de la suor que comentava abans, quan suem amb la roba posada, aquest absorbeix una part de la suor i de l’olor, però quan ho fem estant despullats tot ve directe al nas, i la suor de les aixelles, per exemple, regalima fins als colzes. És com tirar-se un pet a la dutxa. Oi que fa més pudor? És pel contacte amb l’aigua? Jo abans ho pensava, però no. L’explicació és molt més senzilla que tot això: si estàs despullat i emets una olor, com que no hi ha filtre és més ofensiva.

Parlant de coses més agradables, es nota que pugen les temperatures quan les noies comencen a anar més lleugeres de roba, perquè evidentment també perceben la calor i la necessitat d’anar-se traient capes. Però… això tampoc no és bo. Molts nois, quan parlen d’això, diuen “quan arriba l’estiu (o la primavera) em poso malalt”. És bo, posar-se malalt?

En general, doncs, l’estiu no m’agrada. Sí, hi ha les vacances i la gent queda més. És, en si mateix, un factor positiu? Doncs no, perquè això té repercussions econòmiques. Direu “tio, et queixes de tot”. No, em queixo del que no m’agrada, i no m’agrada l’estiu.

Només hi ha una cosa de l’estiu que m’agrada: es poden comprar les meves dues fruites preferides, que després desapareixen durant 9 mesos. Sé que arriba l’estiu quan puc menjar síndries i préssecs.

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s