Viatge al Japó (part 2)

Tal com m’havia proposat, passem a la segona part del repàs del viatge al Japó. La primera, que podeu llegir aquí, parla de la primera estada a Tòquio, amb les visites de la mateixa ciutat i d’algunes del voltant.

En aquest cas, el segon tram del viatge, allotjats a Kioto i amb excursions a d’altres ciutats, va ser el més llarg: 12 dies comptant els desplaçaments des de i fins a la capital. Per tant, sense enrotllar-me més, comencem.

DIA 1 (10 del total)

El dia 31 de juliol vam estirar les maletes per l’entramat de metros i trens de Tòquio fins que vam arribar a l’estació de Tòquio, la que es diu així, per tal d’agafar el Shinkansen (tren bala) fins a Kioto. Van ser 2 hores i escaig de trajecte i, quan vam arribar allà, vam descobrir que teníem dues coses: gana (era l’hora de dinar per a nosaltres, europeus del sud) i una calor terrible, perquè de sobte ens vam trobar amb la calor humida, la xafogor, de la regió de Kansai. Quan es van obrir les portes del tren ens va atacar de cop la sensació d’entrar en una sauna.

Aquella calor desagradable ens acompanyaria durant tot aquest tram, ens faria suar per tot el cos i ens permetria descobrir la pudor que pot fer una motxilla després de tot el dia enganxada a una esquena que, per tot plegat, s’arruga per la humitat.

20160731153522_IMG_3611 (Medium)

En fi, després de voltar per la gegantina estació principal de trens de Kioto i trobar la zona de restaurants, ens vam decidir encertadament per un que tenia preus molt raonables -allà era l’excepció- i vaig poder gaudir del primer (i últim) okonomiyaki bo, de restaurant.

D’allà vam anar cap al temple Tôji, famós per la pagoda més alta del Japó -comparant-la amb altres que vam veure després, però, no la vam veure tan alta-, encara que no vam pagar l’entrada i ens vam limitar a fer alguna foto des de fora. A més, plovisquejava.

Com que havíem comprat un passi diari de bus (vam calcular que amb 3 viatges ja sortia millor que anar pagant bitllets) vam anar d’allà cap a un altre de famós, el Sanjûsangendô, dedicat a la Kannon de mil braços. Vam passar pel passadís on hi ha les 1.000 estàtues a més de la més gran de la mateixa deessa, però no s’hi podien fer fotos, i no vam gosar fer-ne cap d’amagatotis perquè la insistència dels cartells prohibint-ho i anunciant-ne conseqüències va fer efecte. Al llarg de l’estada a Kioto ens trobaríem diversos llocs així, on també ens havíem de treure les vambes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al pati sí que hi vam fer fotos, però era petit, senzillet i com que ja estaven tancant -allà, cap a les 17, tot tanca- només vam poder observar un monjo tocant la campana i pràcticament ens van fer fora.

Després d’anar a descansar una estona a l’hostal vam anar, que ja era de nit, cap al carreró Ponto-chô, molt bonic, ple d’establiments tradicionals i cases de te, i vam tenir la sort -sembla que no és habitual- de veure dues geisha, o com els diuen a Kioto, geiko. I vam acabar les visites passejant pel santuari Yasaka, aquest ja amb elements xintoistes -realment és difícil diferenciar budisme i xintoisme, perquè fins a l’era Meiji (1868-1912) no eren excloents-, obert 24 hores i gratuït.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

DIA 2 (11)

Malgrat que volíem visitar temples i gaudir de les coses més tradicionals del Japó, no tan accessibles a Tòquio, tampoc no en volíem acabar farts, de manera que teníem pensat anar alternant Kioto amb rodalies, mai dos dies seguits només de temples, així que el segon dia de l’estada a Kioto… vam anar a Osaka.

El primer que hi vam fer va ser pujar al mirador del famós Umeda Sky Building, tot i que el cel no estava prou clar com per veure el Fuji, que representa que es pot si el clima acompanya. Les vistes, doncs, eren del riu i dels edificis i gratacels, un dels quals acollia una autopista per dins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’allà, segons l’itinerari que havíem dissenyat -a Osaka ens va costar segurament més que en cap altre lloc, perquè hi havia moltes coses i molt separades-, vam caminar pel carrer comercial cobert Tenjinbashi i vam passar pel santuari Tenmangu, on ja teníem una calor considerable.

Va ser força dur caminar fins al castell d’Osaka, que no vam visitar per dins perquè, de tots els llocs emblemàtics del Japó, majoritàriament reconstruccions modernes per culpa de les destruccions causades per incendis i guerres, sembla que aquest famós castell no té cap gràcia per dins, segons que vam poder llegir en diversos llocs. Ens vam conformar amb la foto per fora i dinar al pati que hi ha al davant.

I, després, vam agafar un bus, ara sí, per anar cap a l’altre temple que volíem veure a Osaka, el Shitennôji.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

S’anava fent tard i vam passejar pel Nagai Park, força gran però en realitat no especialment interessant. Hi havíem anat bàsicament perquè a prop d’allà hi havia la primera botiga Ojamakan d’una cadena que volia visitar sí o sí durant el viatge. Per què? Doncs perquè vaig llegir que era on podria trobar els videojocs més barats. Ho explico aquí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hi vaig fer les primeres compres videojoquístiques, i com que ja era de nit era el moment ideal per passejar per la pintoresca i no tan segura zona del Shinsekai, uns carrers comercials decadents però amb molt de color i llum. A mi em va agradar força, aquesta zona. També hi ha la famosa torre Tsûtenkaku, que quan es va inaugurar el 1912 era la segona estructura més alta d’Àsia, honor que ara recau en l’Skytree de Tòquio.

Quedava la zona de Dotonbori, la de l’oci nocturn, botigues i restaurants d’Osaka. La vam fer ràpidament, perquè ja era tard (i de debò), però vam poder veure el famós cartell lluminós de la companyia Glico -que jo em pensava que era una estàtua fins que el vaig veure-, el cranc del restaurant Kani Dôraku i el canal, que tenia fama d’estar brutíssim, almenys abans.

Durant el recorregut també vam veure el minúscul temple Hôzenji, amb el seu buda cobert de molsa, i el que no vam poder mirar amb calma per manca de temps i forces va ser el barri d’estil americà -almenys la interpretació japonesa de com seria-, l’Amerikamura. Era tard, vam sopar asseguts en unes escales del carrer i cap a Kioto a fer nones.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DIA 3 (12)

A l’endemà tocava altre cop Kioto, aquest cop seria el primer de només temples, i naturalment vam agafar un altre passi diari de bus, un mitjà de transport que a Tòquio no vam fer servir cap vegada, però que a d’altres ciutats sí, i el sistema de pagament ens va semblar curiós: s’hi puja per la porta del mig i es paga al final, just abans de sortir per la porta del davant. Si es fa en efectiu, cal que sigui amb l’import exacte, però si tenim bitllets no passa res, perquè al costat del conductor hi ha una màquina que dóna canvi… sorgit, se suposa, de les monedes que introdueix la gent quan marxa.

En fi, ens vam dirigir al temple Shimogamo, el de més amunt d’una de les rutes que havíem dissenyat, basant-nos en les recomanacions que es poden trobar per tot arreu però adaptant-les als nostres gustos i necessitats.

20160802114251_IMG_4303 (Medium)

Després vam veure el temple de plata, el Ginkakuji, menys atractiu que el cèlebre Kinkakuji o temple d’or però amb uns jardins força millors, i vam seguir la ruta pel Camí dels Filòsofs, Va caure un breu ruixat que ens va fer prendre’ns el kakigori o “gel afaitat” que ens havíem comprat sota el tendal d’una botiga, però després vam continuar caminant perquè no ens feia res mullar-nos una mica, amb aquella calor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens vam aturar al Hônen-in, vam veure l’aqüeducte (d’estil romà, però construït al segle XIX) que hi ha al temple Nanzenji i ja no vam entrar enlloc més, almenys pagant, fins al santuari Heian, que té uns jardins espectaculars que val la pena pagar per veure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’allò l’objectiu era el Kiyomizudera, amb el seu famosíssim balcó per on diuen que abans hi havia gent que se suïcidava, però pel camí vam fer fotos de l’entrada del Chionin, la pagoda de Yasaka -sí, érem molt a prop del santuari de Yasaka de la primera nit, però per darrere-, vam veure la baixada (o pujada) Sannenzaka i finalment el temple, com de costum a punt de tancar i obligant-nos a fer una visita ràpida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un dia esgotador i amb molta calor i poca ombra, però ens va permetre veure llocs molt bonics, tant pel que fa a temples i santuaris com pels carrers en si, ben diferents de la modernitat de Tòquio.

DIA 4 (13)

Tornava a tocar sortir de Kioto, i aquest cop anàvem a Nara, petita ciutat famosa pels cérvols que pasturen lliurement per les zones verdes, que no són poques, però també per on els doni la gana.

20160803115937_IMG_5042 (Medium)

Estan acostumats a la presència d’humans, que els respecten i també els alimenten amb galetes que venen en moltes paradetes que fan negoci amb això, i fan més bonic el paisatge, a més de constituir una atracció turística per si mateixos.

Vam anar de l’estació al parc, on hi ha la majoria dels cérvols, passant pel temple Kôfukuji, i des d’allà vam continuar i vam visitar la part gratuïta del santuari Kasuga-taisha, conegut pels seus llums de bronze i pels de pedra que hi ha al camí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornant pel mateix parc vam anar al famós temple Tôdaiji, on hi ha, ara sí, l’estàtua del Buda més gran del Japó, tot i que diuen que la seva expressió no és tan bonica com la del de Kamakura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Se’ns havia fet tard per a anar a Uji, una altra ciutat, i al final no la vam anar a veure. Però quan vam ser a Kioto vam aprofitar per visitar tranquil·lament l’estació de nit, i va ser tot un encert, perquè vam poder observar la Torre de Kioto il·luminada i també altres “espectacles” que tenien lloc en aquell edifici, com la cascada que feia formes amb l’aigua o els dibuixos amb llum a les escales.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DIA 5 (14)

Com que a Kioto ciutat hi havíem de fer visites 3 dies, no passava res perquè anéssim fora dues vegades seguides, de manera que després de Nara vam anar a Kobe, l’altra ciutat gran de la zona juntament amb Osaka. Però a diferència d’aquesta, Kobe sí que és una ciutat que hom es pot acabar tranquil·lament en un dia. No té gaires punts d’interès turístic, i de fet vam veure més o menys tot el que volíem malgrat que abans de dinar l’únic que vam fer va ser anar de compres al centre comercial Sun Plaza, on vaig visitar el meu segon Ojamakan.

El dinar, però, era l’estrella de l’excursió d’aquell dia. La famosa carn de Kobe, un àpat que sabíem que pagaríem car -i jo no sóc gens d’anar a restaurants on em clavin més de 10 o 12 euros-, però que per la seva condició d’extraordinari en tots els sentits no em feia res pagar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser tota una experiència, amb el cuiner allà preparant aquella deliciosa carn davant nostre i tractant-nos amb una cordialitat que em feia sentir incòmode i tot, però he de dir que, malgrat que per les imatges sembli que ens havíem de quedar amb gana, les verduretes i altres acompanyaments van fer que sortíssim d’allà a punt de rebentar.

Vam decidir baixar el menjar amb un passeig per la muntanya, on vam visitar la cascada de Nunobiki i havíem d’anar a un mirador famós, però les indicacions eren enganyoses i vam gastar les forces en un recorregut que només ens va servir per a arribar, per casualitat, al barri de Kitano, on es poden veure cases d’estil occidental ja que Kobe, en ser una ciutat portuària, va ser de les primeres en rebre influències europees quan el Japó per fi es va obrir a l’exterior.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’allà vam anar al telefèric que ens portaria a dalt de la muntanya, des d’on veuríem la ciutat sencera. Les vistes, al final, no eren res de l’altre món, però els jardins i la terrassa que hi havia, en canvi, estaven força bé.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La següent parada era a la zona del port, passant pel també famós barri xinès de la ciutat. I dins el port el Meriken Park, on es conserva una part del port destruïda, tal com va quedar a causa del famós terratrèmol que va destruir Kobe el 1995. Unes fotos més del port i la seva torre de nit i vam tornar cap a Kioto.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

DIA 6 (15)

La tercera jornada de visites a la ciutat de Kioto ens va portar a un dels seus llocs més característics, el temple Kinkakuji, el daurat. Un punt de foto obligada, que per sort ens vam poder fer, tot i que hi havia molta gent i aquest espai era molt petit.

20160805112539_IMG_5868 (Medium)Com deia al primer dia de visites de temples de Kioto, en aquest cas el temple en si és molt més espectacular que el de plata, però els jardins, tot i que no eren lletjos, no són tan bonics com els de l’altre… que per altra banda empal·lidien al costat dels del temple Heian.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam continuar aquella ruta decidint a última hora no entrar al Ryoanji, famós pel seu jardí zen, perquè és un estil que no ens crida gaire l’atenció i, a més, sembla que abans hi havia una part gratuïta, però ara feien pagar ja des del principi. Vam perdre una mica de temps amb aquesta parada, però després vam visitar el temple Ninnaji i el Daikakuji, abans de tornar cap al centre de la ciutat, on visitaríem sota un sol de justícia els temples gairebé bessons Nishi Honganji i Higashi Honganji.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Posteriorment vam passar pel mercat de Nishiki, tradicional i ple de productes típics de la ciutat, i quan es va fer fosc vam acabar la jornada visitant el petit i amagat jardí de Shinsen’en, després de la qual cosa ens vam separar, ella per comprar uns puzzles de Ghibli al Yodobashi Camera, que ja havíem vist a Akihabara, i jo per a carregar-me de còmics en un Book-Off.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DIA 7 (16)

Una altra excursió fora de la ciutat, aquesta vegada a dues localitats petites o, si més no, de les quals el que ens interessava es trobava en una zona molt reduïda. La primera va ser Kurashiki, la part antiga de la qual és molt tradicional, val molt la pena, amb un canal que aquell dia tenia poca aigua i per tant no hi circulaven barques, però que realment s’acabava ben ràpid. I també hi feia una calor insuportable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Afortunadament ja comptàvem amb no dedicar-hi un dia sencer, sinó que havia de ser de pas cap a una altra ciutat, la d’Okayama, en què vam veure homenatges a l’heroi folclòric Momotarô i vam visitar els enormes jardins Kôrakuen, on la gent s’estava preparant per a veure el festival de focs artificials que havia de començar a dos quarts de vuit del vespre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com que Kurashiki era més petita del que ens pensàvem, vam arribar massa aviat a Okayama, i tampoc no hi havia gaire cosa a fer. A més, hi havíem anat pensant que tractant-se del festival d’en Momotarô ens trobaríem els carrers plens d’ambient de fira i paradetes de menjar. No era pas així, de manera que després de veure el castell d’Okayama i creuar l’enorme riu per visitar els jardins, ens vam adonar que un cop vist tot encara faltava massa estona per als focs. Tanmateix, vam decidir que els veuríem, vam seure a la gespa per a agafar lloc i vam esperar que comencessin.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No eren espectaculars (valien la pena, això sí), confirmàvem que els japonesos s’emocionen amb qualsevol cosa, però ens vam poder treure l’espina del fail del festival del riu Sumida, i després d’allò vam agafar el tren de tornada a Kioto.

DIA 8 (17)

Aquest dia no se us farà gaire llarg, perquè en vaig parlar en d’altres entrades. O sí, si obriu els enllaços. El vam dedicar a mi, a coses que volia fer jo, i que no són turístiques ni les veureu als programes dels viatges organitzats, però que qualsevol aficionat al manga podrà reconèixer com a vàlids i considerar, especialment el primer.

Vam anar al Museu Osamu Tezuka, a la ciutat de Takarazuka, on va viure la infantesa el mestre Osamu Tezuka (1926-1989), considerat el Déu del Manga i pare del còmic japonès modern. Pel camí, a més de veure homenatges a l’obra de l’autor, també en vam veure dedicats al teatre Takarazuka, un dels gèneres típics del teatre japonès, en què tots els papers són representats per dones, també els masculins, i en què les fans són majoritàriament dones. Diuen que es reuneixen per veure passar les actrius més importants, i és cert, ho vam veure, però malgrat que corrien no vam ser capaços de veure qui estaven seguint.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabat, i això ja va ser una matada que només se m’acudiria a mi, vam desplaçar-nos a la ciutat de Nishinomiya per tal de veure-hi algun partit de la primera jornada del Kôshien, la fase final del campionat nacional de beisbol de batxillerat, tota una experiència de la qual ja vaig parlar en una entrada d’aquest blog.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La ciutat de Nishinomiya, en si, no tenia cap altre atractiu, però la vam recórrer per tal d’anar a l’estació que ens interessava per tornar i també perquè hi havia una altra botiga Ojamakan, que al final va resultar que era petita i hi vaig comprar només dos videojocs.

DIA 9 (18)

L’últim dia de visites de Kioto ens en vam anar a la muntanya Arashiyama, on el destí ens reservava la coneixença d’una jove parella que tenia ganes de parlar amb estrangers i amb la qual vam practicar l’anglès i jo, en la mesura del possible, també el japonès. Ens feia una mica de cosa, perquè ens adonàvem que ens impedien visitar els llocs al nostre ritme i tranquil·lament, però eren simpàtics i al primer lloc de pagament on vam voler entrar es van acomiadar de nosaltres.

20160808112239_IMG_7346 (Medium)

Vam veure el bosc de bambú, els temples Jôjakkôji i Gioji, tot plegat amb molt de verd, molsa i ombra, que esmorteïen la terrible calor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I en sortir d’allà, després d’un llarg camí sota el sol en una zona sense elements que projectessin ombra vam visitar, igualment morts de calor, vam visitar el temple Daikakuji, on ens vam estar una bona estona perquè era gran i ple de coses interessants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’allà cap a l’estació de tren, perquè acabàvem aviat i volíem anar al cèlebre Fushimi Inari, que havíem anat deixant per a un dia que tornéssim aviat i poguéssim veure’l amb llum i sense.

20160808181118_IMG_7747 (Medium)

Va costar fer-se fotos on es veiés el camí de les torii sense gent, i també va costar arribar al final del recorregut, però després de suar molt ho vam aconseguir i vam fer el camí invers de negra nit, encara que si miràvem el rellotge no era gaire tard, però això era habitual en aquell país.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DIA 10 (19)

Havent acabat el que volíem veure de Kioto, tocava Himeji, on hi ha un conegut castell que va ser l’únic pel qual vam pagar entrada. Diuen que, veient aquest, no cal pagar pel de Nijo, dins de Kioto, i viceversa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per dins estava sorprenentment buit, i només s’explicaven coses a través d’una aplicació de realitat augmentada del mòbil que vam descobrir massa tard, quan ja acabàvem el recorregut, però en aquest sentit vam gaudir més, almenys jo, del Hyakken Roka, el llarg passadís d’un altre edifici del recinte, amb moltes habitacions i més tranquil, perquè no hi anava gairebé ningú.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després vam passejar pels jardins Kôkoen, també tranquils i bonics, i vam anar a descansar a l’hostal, que l’endemà ens n’anàvem després d’enviar les maletes per correu a l’hostal de Tòquio, on dormiríem la nit del dotzè dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DIA 11 (20)

Perquè la de l’onzè la passaríem a l’illa de Miyajima, on ens esperava el ryokan o l’altre luxe que ens vam permetre a banda de la vedella de Kobe. El dia, però, el vam passar a Hiroshima, un altre lloc que, com Osaka, vam subestimar, perquè potser no cal dedicar-li dos dies, però les poques hores que teníem van ser insuficients, si volíem visitar el museu memorial de la bomba atòmica.

A Hiroshima vam fer algunes compres, vam entrar en una botiga que tenia recreatives antigues a la part de dalt, on vaig jugar a la del Vs. Super Mario Bros., i després vam visitar el parc memorial de la pau, on hi ha monuments i recordatoris del fatídic llançament de la bomba atòmica el 6 d’agost de 1945, a més de l’esmentat museu, que vam visitar amb dificultats per la gent que hi havia i el seu disseny, no gaire intel·ligent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al ryokan ens esperaven a dos quarts de set del vespre, i ja començàvem a anar malament de temps, així que a corre-cuita vam agafar un bus -primer ens vam equivocar de número i el conductor es va negar a cobrar-nos, molt amable- i cap a l’estació de tren, a recollir les bosses d’esport que dúiem ben plenes (a Tòquio havíem enviat les maletes, però necessitàvem carregar coses, entre les quals algunes mudes, i les havíem deixat en guixetes a Hiroshima) i a agafar un tren cap al moll on pujaríem al ferry cap a Miyajima.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No ens van dir res per arribar tard a l’hostal tradicional, preciós, per cert, i després de gaudir d’un sopar també tradicional, amb menjar japonès de veritat, compost per petites racions de molts plats, ens vam banyar en un bany onsen interior i privat que hi havia a l’hostal i vam sortir a fer un tomb per la zona, ja de nit i amb l’enorme i famosa torii il·luminada. Posteriorment, a dormir al terra, al futon, i jo amb el yukata que proporcionava el mateix establiment, encara que fos ple agost.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DIA 12 (21)

Amb les presses i tal com teníem l’agenda no ens ho vam prendre amb gens de calma, i teníem mig dia per a visitar el que poguéssim veure de l’illa, així que després d’acostar-nos a la immensa torii aprofitant la marea baixa, vam anar cap al funicular que ens pujaria muntanya amunt, després al telefèric i d’allà al cim del mont Misen, amb vistes de la badia de Hiroshima.

Vam caminar moltíssim, primer una hora cap amunt i després, com que la tornada la volíem fer a peu, unes dues hores cap avall, amb una calor tremenda -sí, sóc pesat, però la calor també-, i pel camí vam veure algun temple, així com el Reikado, on hi ha una caldera amb una flama que se suposa que no s’ha extingit en més de 1.200 anys, però que en realitat és brasa, o el Daishoin. Aquell matí va ser el nostre contacte més proper i durador amb la muntanya, juntament amb el dia del Fushimi Inari, perquè al final no vam pujar al Fuji.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El més important, el santuari d’Itsukushima, el vam veure al final i mirant el rellotge, perquè havíem de recollir les bosses que ens vigilaven al ryokan i agafar el ferry de tornada a Hiroshima, cosa que va ser complicada per l’enorme quantitat de gent que estava entrant a l’illa a causa del festival de focs artificials que s’hi celebrava aquella mateixa nit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres vam agafar un tren cap a la ja coneguda estació de Hiroshima i allà el primer dels dos Shinkansen que ens portarien de tornada a Tòquio, on vam arribar gairebé al límit del check-in, i les nostres maletes la nit següent per la incompetència del recepcionista de l’hostal de Kioto, que podria haver fet que les rebéssim perfectament el dia que hi arribàvem. En fi…

 

 

 

 

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses meves i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Viatge al Japó (part 2)

  1. Retroenllaç: Viatge al Japó (part 1) | Compte Enrere

  2. keromi ha dit:

    Calor? però de què parles… si no en feia gens! jajajaja 😛
    el dia de Kobe t’has oblidat de dir que vas quedar menys ple també perquè vas menjar mig menú meu, però vaja, que no vaig passar gens de gana, jo! jeje

    Una pena no haver pujat al Fuji.. 😦

  3. Eva ha dit:

    La veritat es que kyoto té moltes coses prescindibles, però també té algunes de les més maques i impresionants. Per cert, tant en la primera part com en aquesta segona, les fotos son molt xules!

  4. Cuca ha dit:

    Segueixo apuntant cosetes per a quant em toqui a mi viatjar.
    Quina llàstima que no poguéssiu veure com cal el Museu Memorial de la Pau, tinc entès que val molt la pena i que es molt interessant, encara que potser ho és només pels frikis de la IIGM com jo…
    La experiència ryokan deu ser una pasada i esteu molt guapos amb els yukatas!

    La tercera i última part la deixo per demà 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s