I vaig participar al Gran Dictat

Com que més o menys això d’escriure em surt no diria que bé, sinó acceptable, i no acostumo a fer faltes, m’he creat en el meu entorn una fama de superespecialista en llengua que és una visió distorsionada de la realitat, només perquè, en comparació amb el maltractament continuat de l’idioma (sigui el català o qualsevol altre) que duu a terme la gent en el seu dia a dia, doncs sí, podríem dir que destaco una mica.

20160115_210126 (Medium)

Al repàs de 2015 no ho vaig dir, perquè s’havia gravat però no emès, però el cas és que vaig participar a El Gran Dictat, el programa de TV3 que “ens vol ajudar a maltractar una mica menys el català”. No perquè ho volgués, ja que la meva timidesa, la meva estranya i desagradable veu i la meva manca de capacitat d’improvisació em fan totalment inapte per a sortir a la tele o la ràdio -sí, i vaig estudiar Periodisme, toca’t els…-, sinó perquè m’hi van apuntar. I em van trucar. I sorprenentment el càsting el vaig passar pels pèls: no els vaig acabar de convèncer i em van fer anar de reserva, per si de cas, al plató. D’això en fa un any, aproximadament. Dic “sorprenentment” perquè el que no els va acabar d’agradar no va ser la meva actitud davant la càmera, sinó el meu nivell de català, que dels dos requisits per a participar al programa era l’únic en què encara confiava una mica.

En fi, la qüestió és que jo tot això ho portava en relatiu secret, ho sabien ben poques persones, i mentrestant havia d’aguantar comentaris de l’estil “apunta’t al Gran Dictat, segur que guanyes”. I jo pensava “ja veuràs, ja… si algun dia hi vaig faré el ridícul i hauràs de callar”.

Doncs bé, quan ja no tenia esperances que em truquessin, perquè passaven els mesos i no em deien res, em van citar per a participar-hi, ara ja de debò, i hi vaig anar. Us poso els programes i faig alguns comentaris de cadascun d’ells.

Gran Dictat 1

Us he hagut de posar una captura que enllaça al vídeo, perquè no hi ha manera humana -no considero humans els programadors- d’inserir un vídeo de 3 a la carta en un blog de WordPress (en mala hora vaig canviar Compte Enrere de Blogger a WordPress!), espero que em disculpeu i que feu l’esforç de clicar-hi i veure la meva participació al primer programa.

Si no em coneixeu segurament pensareu “que seriós”, “no parla”, etc. Però tenint en compte com sóc, us puc assegurar que em veig bastant còmode i que jo sóc així. Ara bé, no m’agraden gens el meu aspecte i sobretot la meva veu, però això són figues d’un altre paner.

Estava tan concentrat en el joc que em va anar molt bé, tant que quan acabava alguna prova em costava canviar el xip i anar-me’n del lloc en cas que fos necessari. Vaig aconseguir no ser eliminat al primer programa, que pel que sembla és el més probable que li passi a un debutant, i a sobre vaig tenir la sort de quedar guanyador. El rodatge continuaria el dia següent, amb només una participació meva aquell primer dia, perquè jo vaig entrar a l’últim programa que es gravava en aquella jornada, però això també em va anar bé per a veure els dos anteriors i refrescar la memòria pel que fa a la dinàmica del plató que havia vist tants mesos abans, i per tant per a superar els nervis.

Gran Dictat 2

Al segon programa hi anava encara més tranquil, ja era com a mínim més veterà que la concursant que entrava nova i ho tenia un pèl més per la mà. Però vaig fer un paper força més modest, amb més errors -des de casa tot es veu més clar, sempre ho he dit i ho he pogut comprovar i dir-ho als que s’estranyaven que m’equivoqués amb segons què-, i vaig quedar segon a la classificació general.

Això em permetia igualment passar al Gran Dictat i tenir opcions a guanyar el pot o bé els centenars d’euros que corresponguessin al guanyador, però aquest cop vaig tenir una ratxa final força dolenta i el meu rival, que ja duia uns quants programes, en va encertar moltes més i va guanyar, de manera que el duel quedava en 1 a 1.

Gran Dictat 3

I va arribar el tercer, amb família, amics i coneguts tots excitats pensant que m’enduria el pot, però no: si ja havia provat com era quedar primer i segon, en aquest cas vaig quedar tercer i no vaig arribar a la final.

Ja anava més justet, però al Lletra a Lletra, la prova que dóna més punts, em vaig encallar en “tahitià“, perquè al primer intent no li vaig posar l’accent i, en no adonar-me de què havia fet malament, em vaig quedar desorientat i va transcórrer tot el temps que quedava. Una actuació bastant lamentable -no sé si gaires participants s’encallen tantíssima estona en una paraula- en la prova que em sortia millor, però el cas és que tot se’n va anar en orris per una relliscada, un lapsus… Veient-la ara m’adono que hauria d’haver deixat de banda la velocitat -essencial a la prova, aixo sí- i l’hauria d’haver fet amb calma, passar a la següent i, llavors sí, tornar a accelerar. Però em vaig quedar 50 punts per sota del debutant i me’n vaig anar al carrer. Bé, no literalment: em vaig quedar una estona a veure almenys al final.

20151124_163648 (Large)

En fi, l’experiència va ser molt positiva. Tal com sóc, em va sorprendre el fet que no em vaig posar gaire nerviós -sens dubte, haver-hi anat de reserva prèviament i haver vist com era la gravació al plató em van ajudar molt a sentir-m’hi còmode-. Va ser tota una fita. Els que em coneixen saben l’esforç que representa per a mi posar-me literalment sota els focus, ser el centre d’atenció i fer qualsevol cosa que tingui un nombre d’espectadors superior a 4 o 5 persones.

I realment vaig començar molt bé i vaig arribar a creure que, si no el pot -que aconseguir-lo hauria estat una autèntica fita, i encara més si ho hagués fet al primer programa-, sí que podria guanyar alguns milers d’euros, però no va poder ser. Va esdevenir una oportunitat malgastada per un error ximple, i més perquè en la meva situació econòmica m’hauria anat tan bé… No me’n vaig anar trist, però: m’ho havia passat molt bé i la sensació era de voler-hi tornar a participar.

Decebut, sí. Perquè hauria estat bé guanyar més dels 625 euros (bruts) que em vaig endur, però també perquè va ser una mica el reflex de la meva vida: inicis molt prometedors seguits d’una decepció i el resultat final d’haver aconseguit poca cosa. Espero que quan acabi la meva vida també pugui dir que m’ho he passat bé, com al Gran Dictat. Almenys em quedarà això. I que tenia raó quan li deia a la gent que no s’esperés gaire de mi.

Una de les coses que més mal m’han fet a la vida és que es dipositessin esperances en mi, basades en… què? Que aprengués a llegir als 4 anys? Que les meves notes a primària fossin bones, tot i que la meva escola concertada les inflés? Que aconseguís excel·lents el primer parell de cursos de cada idioma que vaig estudiar, quan és quelcom relativament fàcil si es comencen amb prou il·lusió? De debò, em sap greu acabar amb una nota negativa, però no pressioneu els vostres fills, amics, néts, nebots o alumnes. Deixeu-los ser el que són sense esperar-ne res d’especial.

Dit això, que ho penso de debò, les mostres de suport, els ànims i la il·lusió amb què les persones del meu entorn (i d’altres amb qui no tinc tanta relació, però també s’hi van implicar) van seguir el programa mentre jo hi vaig ser -i no tenien ni idea que jo hi sortiria fins aquell mateix dia, perquè com he dit al principi havia guardat el secret- em van fer molt feliç, i em quedaré amb aquesta sensació.

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Experiències i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a I vaig participar al Gran Dictat

  1. keromi ha dit:

    Haver participat, com t’he dit molts cops, és el que em fa més orgullosa de tu en aquest esdeveniment. Podries haver anat i ser eliminat al primer programa i hauria estat orgullosa de tu igualment per tot el que dius sobre com ets i la timidesa que tens.

    La majoria de participants van, fan un programa i a casa, tu almenys pots dir que hi has anat i superat el programa dos cops.

    Està molt bé!

    Si la gent espera de tu és perquè n’està orgullosa i sap el que pots aconseguir, però a vegades no surten les coses de la millor manera i simplement al llarg de la vida, sigui pel que sigui has hagut de rebre desil·lusions però no és motiu per no intentar-ho com has pogut veure al guanyar la participació al llibre i això.

    Estic molt orgullosa de tu, amor. T’estimo molt i a veure si truquen de nou en un temps! 🙂

    • moroboshi876 ha dit:

      Gràcies per les teves paraules. Jo també t’estimo a tu i estic orgullós de les teves habilitats, però almenys tu aconsegueixes el que s’espera de tu i més. A mi de petit em consideraven vés a saber què i el que he esdevingut és un fracassat escolar amb efectes retardats xD

  2. Pons ha dit:

    “no pressioneu els vostres fills, amics, néts, nebots o alumnes. Deixeu-los ser el que són sense esperar-ne res d’especial.” Semblava que anessis a afegir “si no voleu que acabin com jo”. Va home! No siguis tan exigent! Vas fer tres programes, no tothom els fa!

  3. Eva ha dit:

    A beure, neng, io no maltractu el catalá, eh?!
    (coi, m’ha costat i tot escriure la frase de dalt XD)
    “toca’t els …” els què, els què?? que lo diga! que lo diga!
    No t’agrada el teu aspecte? si ets molt guapot! secsi! la Miriam vol un fill teu! XD
    Ets un crack, Toni, ja t’ho vaig dir. És normal que els nervis juguin una mala passada en una situació així, no siguis tan crític amb tu mateix! coi, que sembles pitjor que jo i tot, que ja és dir. En Jordi i jo ens ho vam passar molt bé veient els programes, va ser molt emocionant. I ens va fer moltíssima il•lusió veure’t. Quan poguem (encara no hem tingut prou temps) et grabem els programes i quan els tingui t’ho passo.
    Superior a 4 o 5 persones només? Doncs prepara’t per quan us caseu! XD
    Jo no pressionaré als meus fills. Només no els deixaré fer ballet ni natació sincronitzada per a que no es destrossin els peus, ni violí per a que no es destrossin el coll, ni…
    Menys negativisme que ho has fet molt bé i que ho passis molt bé al camí de la vida! Petonets

    • moroboshi876 ha dit:

      Gràcies per les teves paraules, Eva, de debò.

      Però jo no sóc negatiu, sinó realista. Jo accepto com sóc, amb les limitacions incloses. Tothom en té, i crec que cal conèixer-les i no intentar abarcar massa.

      No em vaig posar nerviós en aquella prova, hi insisteixo. Va ser desorientació xD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s