Repàs de 2015

Primer de tot, feliç any nou a tothom que estigui llegint això! I com ja està esdevenint tradició, aprofito la primera entrada de l’any per a repassar com m’ha anat, personalment, l’anterior.

Començarem amb una cosa que sembla que faig sempre: veure com m’he portat en la meva faceta lectora, i he de dir que si l’any 2014 havia llegit 11 llibres i mig, el 2015 la cosa ha anat una mica més cap avall, amb 10 exactes, des de New York, en anglès -i ben gruixudet, de manera que m’hi vaig estar més d’un mes- fins a Fundació i Imperi. Aquesta és la llista sencera:

• New York (Edward Rutherfurd)
  
• Dansa amb Dracs (George R. R. Martin)
  
• Harry Potter i el Misteri del Príncep (J.K. Rowling)
  
• Harry Potter i les Relíquies de la Mort (J.K. Rowling)
  
• Homes sense dones (Haruki Murakami)
  
• Després del terratrèmol (Haruki Murakami)
  
• L’any de la mort de Ricardo Reis (José Saramago)
  
• Grans Esperances (Charles Dickens)
  
• La Fundació (Isaac Asimov)
  
• Fundació i Imperi (Isaac Asimov)
  

En la meva defensa he de dir que la majoria eren llibres gruixuts i de lletra petita, perquè també hi ha qui es llegeix 20 o 30 llibres però vés a saber com són. I alguns fins i tot eren molt densos, com Dansa amb Dracs -és igual que sigui de la saga Cançó de Gel i Foc, coneguda sobretot per la sèrie televisiva Game of Thrones: és dens igualment-, o Grans Esperances, d’en Charles Dickens, un llibre amb una història molt bonica però feixuc com ell sol que em va tenir ocupats més de dos mesos, per tant… encara podríem dir que és com si hagués llegit una mica més que l’any anterior.

A més, el 2015 vaig fer un gran canvi vital: m’he mudat a Mataró, i això m’ha alterat, per força, els hàbits. Com que he de baixar a Barcelona a treballar -sí, un altre canvi: ara continuo sense ser mileurista, ni de bon tros, però almenys a la segona meitat de l’any m’he estabilitzat una mica i ja sense la murga de ser autònom-, faig trajectes en bus cada dia, i això em dóna l’oportunitat de llegir molt i, per tant, compensar l’estona que perdo en els viatges, en què ni treballo ni sóc a casa fent les meves coses, però… em van recomanar l’aplicació del VLC per al mòbil i des de llavors m’he dedicat majoritàriament a mirar sèries que a casa no tindria temps de veure i a posar-me al dia d’altres que duia endarrerides, o començar-ne d’altres, de manera que en aquest sentit he complert un propòsit.

Però no ens desviem: parlàvem de lectura i tenint en compte les circumstàncies és cert que no em puc queixar, el que passa és que globalment llegeixo menys… llibres. Perquè de còmics n’he llegit més, i he jugat una mica més a videojocs. El meu problema amb la literatura és que no és la meva única afició, així que m’he de repartir, cosa que significa que no vaig tan malament.

Parlant de literatura, 2015 va ser l’any en què vaig fer realitat un petit somni: el d’esdevenir escriptor, encara que només ho dic perquè tècnicament és cert. Hi ha un llibre a les botigues que duu el meu nom (entre altres). Dedicar-m’hi, encara no m’hi dedico.

Que és una ximpleria, però fa il·lusió, escolta. I m’anima a posar-me a escriure seriosament d’una punyetera vegada i intentar assolir èxits més interessants.

2015 va ser un any de molts canvis a la meva vida, tots ells positius. Canviar de ciutat només m’ha perjudicat en una cosa, en realitat: l’accés a cinemes en versió original, pels horaris del bus, em resulta més difícil, i el cert és que això pot haver influït una mica en què durant l’any passat anés al cine 31 vegades, que no està malament però són, diria, 5 menys que l’any anterior.

Pel que fa a la meva gent, el cert és que no l’estic veient menys: continuo veient els pares un cop a la setmana, com a mínim un cop al mes dino a casa de la meva àvia i les amistats les continuo cultivant perquè és tan fàcil com quedar-me a dinar a Barcelona en comptes de marxar cap a casa i fer unes cerveses o una sessió de xerrera a domicili durant la tarda i després sí, cap a Mataró. Amb altres amics i amigues, però, ens hem vist menys, però per circumstàncies vitals de les dues bandes i no trobo que es puguin atribuir al canvi de ciutat per part meva.

I parlant de la meva gent, evidentment i com ja havia avançat l’any anterior, el 2015 m’ha convertit en tiet per segona vegada (i també padrí), amb l’arribada de la primera neboda, la Martina. Com ja vaig fer l’últim cop amb l’Unai, poso una foto del dia del seu naixement i una altra del sopar de la nit de Cap d’Any, ara que és a punt de fer 8 mesos.

Una nena preciosa i riallera, i de bon menjar, que constitueix una nova alegria per a la família i acompanya el seu germanet gran, amb qui -de moment- té molt bona relació. Llàstima que visqui tan lluny d’ells, però en el fons no els veuria pas més vivint on vivia abans, si hi penso bé.

He deixat per al final l’altra gran novetat de 2015, i que també té a veure amb la família: el dia 12 de setembre em vaig prometre, de manera que el 2016 es presenta amb una novetat que es farà realitat d’aquí uns mesos, i és que al juliol em caso.

I després me’n vaig al Japó, que ja era hora, coi, i després… espero que hi hagi novetats encara més bones, però d’això ja en parlarem al repàs que faré, si tot va bé, a la primera entrada de 2017. De moment, a gaudir del que ens ha de portar aquest 2016.