Escriptor amb llibre

Sempre m’ha agradat escriure. El fet de tenir 5 blogs en podria ser una mostra, i ja des de petit una de les coses que més m’han agradat, acadèmicament parlant, són les redaccions. D’alguna manera, sense tenir clar en quin format, sempre he sabut que volia crear històries, i descartades les professions de dibuixant de còmics o director de cinema, el que em queda és posar-me davant d’un teclat i anar fent.

Val a dir que no tinc gaire disciplina, ni una beca que em permeti dedicar-me en exclusiva a escriure, per tant la tasca no és fàcil, però de tant en tant pareixo algun relat que em sembla igualment una porqueria, però dins el que cap no descarto que pugui agradar a algú, i llavors l’envio a un certamen literari, i resulta que he tingut una mica de sort perquè el darrer intent, a la categoria de narrativa curta per internet TINET del 18è Premi Ciutat de Tarragona, el jurat el va considerar prou interessant com per fer-lo finalista, de manera que s’ha inclòs al recopilatori de l’editorial Cossetània Els noms de les vaques i altres contes, és a dir el conte guanyador que proporciona el títol i els altres.

Tot i que és el relat més breu del recull i segurament el pitjor, per a mi és motiu d’orgull. Perquè malgrat que tinc una llicenciatura en Periodisme des de 2005, el cas és que no l’he aprofitat gens. El motiu és que allà no hi vaig aprendre res, em va decebre moltíssim com a carrera i tampoc no estic fet per a l’ofici de periodista, tan tímid i mancat de do de gents (sí, així ho trobarem a l’Optimot) com estic. Només em quedava una feina tan solitària i tranquil·la com escriure, per a la qual cosa no hauria necessitat pas aquella llicenciatura atès que, de fet, sí que hi vaig aprendre una cosa: allà no hi ensenyaven res, sinó que es limitaven a avaluar els escrits dels alumnes, molts dels quals amb un talent natural previ (en molts casos fins i tot duent a terme tasques d’aquella professió en mitjans de comunicació de barri) que aquells estudis només van homologar. La culpa no va ser pas meva, o si més no la culpa va ser de l’elecció de la carrera.

Per tant, estava (i estic) sol i desarmat. Escric perquè m’agrada i com a combustible faig servir la inspiració que de tant en tant m’arriba. Però no tinc contactes que em permetin col·laborar en llibres que fan fortuna i van signats per persones que no tenen formació literària o periodística, que d’aquests n’hi ha molts, ni prou talent com per a acabar una novel·la digna.

De moment, doncs, vaig fent, i he hagut d’esperar a l’edat de 33 anys per a aconseguir que el meu nom surti, acompanyat de molts altres, en un llibre que es pot comprar. És el primer cop que apareix en alguna cosa física a la qual el públic pot accedir. I em fa gràcia. Per tant, independentment de si m’hi guanyo la vida o no (que no), considero que ja puc dir que sóc escriptor. Amb llibre (compartit).

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses meves i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Escriptor amb llibre

  1. keromi ha dit:

    Sigui compartit o no la cosa és que surts a una portada i en pots estar orgullós, igual que ho estem els altres de tu 😀

    Enhorabona per aquest llibre, t’ho has guanyat!

  2. Eva ha dit:

    FELICITAAAAAAAAAAAAAAATS!!! UN NOU ESCRIPTOR HA NASCUT! Propera parada: Un llibre propi sense compartir, encara que sigui d’aquí 20 anys 😉

  3. Pons ha dit:

    Ostres! Periodista! qui ho havia de dir!

    Estaran contents els periodistes quan llegeixin el teu post xD

    • moroboshi876 ha dit:

      Exacte! Qui ho havia de dir! I de fet no m’agrada que em diguin periodista, no ho sóc, no exerceixo ni he exercit. Redactor encara.

      Però ep, no em fico amb els periodistes, només exposo l’estafa que és la carrera. Allà hi havia molta gent amb talent, però ja el portava de casa.

      De tota manera no crec que ni un periodista llegeixi aquesta entrada, i si ho fa és que ha tingut èxit, per tant jo content xD

  4. keromi ha dit:

    De nou no s’ha enviat el comentari…

    Per fi tens un llibre amb el teu nom a la portada! 😀
    És motiu per estar-ne orgullós i veure que mica en mica les coses es poden aconseguir, només cal intentar-ho!
    Estic molt orgullosa de tu, vida!
    Ara no desanimar-se i mirar d’anar fent altres coses, mai se sap.

  5. Eric ha dit:

    No et martilitzis tant, Toni! Tu ho has dit, el fet de no tenir contactes que et permetin col·laborar per fer fortuna tant en aquest àmbit com en altres, impedeix gairebé sempre assolir la totalitat dels objectius que un espera al llarg de la seva vida. Però jo, personalment, trobo que l’èxit més gran és el de la superació personal. Si segueixes treballant i posant-li ganes potser sí que arribaràs a col·laborar en un gran llibre, però per ara gaudeix d’aquesta publicació amb el teu nom i sente’t tan orgullós com em sento jo del meu cosí gran! 🙂 Felicitats, Toni!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s