La tecnologia i els costums (pel·lícules i sèries)

No sé si a algú més li passa. Suposaré que sí, perquè tampoc no estem parlant d’un comportament patològic (i encara que ho fos, segur que hi hauria algú més amb el mateix problema), però el progrés tecnològic està afectant la meva manera de gaudir de bona part de les meves aficions.

Evidentment no em refereixo a la “revolució” que va suposar la Wii amb el seu comandament, que compta amb el moviment físic i real de l’usuari, ni al fet que es pugui jugar a videojocs força ben elaborats al telèfon mòbil, ni a la possibilitat —de la qual renego— de llegir llibres en un aparell electrònic, pla (aliè al gruix real del llibre) i portàtil. No, el que vull analitzar és com m’han canviat, l’ordinador i internet, els costums a l’hora de veure pel·lícules i sèries. Ja ho dic al títol, de fet.

22713011

Entrats ja en matèria, tampoc no és la meva intenció analitzar l’impacte de les descàrregues en la indústria, però sí que faré un breu comentari en aquest sentit: no ho considero pirateria, en el meu cas, perquè no tinc l’ànim de distribuir allò que descarrego ni de treure’n benefici econòmic. Al contrari, quan veig quelcom que em satisfà sovint m’ho acabo comprant després. És a dir, per a mi internet en aquest sentit és com una televisió on jo trio la programació, el que vull veure, en quin idioma ho vull veure i quan ho vull veure (no m’interessa res del que fan a la televisió de l’estat espanyol, o sigui que a mi deixeu-me de complicats aparells per a gravar la TDT), i si hi ha quelcom que m’impacti prou segurament ho acabaré adquirint en format físic algun dia. És com un videoclub sense pagar, i no em sap especialment greu perquè, tal com ha evolucionat la tecnologia, els videoclubs són negocis destinats a desaparèixer sense remei. Fins i tot si algú està disposat a pagar per veure una pel·lícula a casa una sola vegada, crec que abans farà servir algun d’aquests sistemes legals de pagament i visionat en línia. El format físic té sentit si volem conservar aquell producte.

D’altra banda estic parlant de pel·lícules que no són novetats estrictes. En aquests casos, quan me n’interessa alguna, la vaig a veure al cinema. En el meu cas, almenys, no he deixat d’anar al cine “per culpa d’internet”, ni tan sols dels elevadíssims preus de les entrades. Sóc ric? No pas, més aviat al contrari. Però sé que hi ha dies de preu reduït i també promocions que ens permeten anar-hi pagant aproximadament 5 euros qualsevol dia de la setmana. Només s’han de saber trobar aquests “forats del sistema” que, en realitat, estan disponibles legalment i es venen de manera oberta (per internet). I d’aquesta manera un mínim de dos cops al mes sí que hi vaig.

keep-calm-and-watch-tv-series

El cas de les sèries és diferent: sí que hi va haver uns anys en què me’n comprava algunes directament en DVD, sense haver-les vist (i amb el risc d’equivocar-me), però amb els anys i la generalització de les descàrregues vaig decidir seguir el ritme d’emissió original (ara no podria tornar a veure-les a la tele, en versió doblada —adéu interpretacions originals!— i quan a les nostres emissores els dóna la gana projectar-les) i és per això que no m’espero que surtin en format domèstic (que requereix, per cert, que una emissora d’aquí en compri els drets i l’emeti, per tant suma-li temps i resa perquè la sèrie que t’interessa la porti algú), però també vaig deixar de comprar-les perquè em vaig adonar que no és el mateix tornar a veure una pel·lícula (3 hores o 3 hores i mitja en els casos més exagerats, com a màxim) que una sèrie sencera. I sí que hi ha sèries que vull tornar a veure algun dia, obres mestres o produccions que m’han impactat especialment, però són casos comptats que sí que compro.

Al final m’he acabat esplaiant en l’apartat d’impacte en la indústria, però anem al tema principal que volia tractar: com m’ha canviat els hàbits de consum de sèries i pel·lícules l’existència dels ordinadors i internet? No la manera d’obtenir els productes, sinó la manera de consumir-los. Doncs en un punt molt concret: puc anar al cine i estar atent a la pantalla les hores que calgui, però si miro una pel·lícula o un capítol d’una sèrie a la pantalla del meu ordinador, agafeu la seva durada i multipliqueu-la, com a mínim, per dos.

article-0-1332A201000005DC-657_634x404

És tan fàcil prémer l’espai del teclat per fer pausa, minimitzar la finestra amb el ratolí i consultar l’e-mail, Twitter, Facebook, etc. I molts cops aquestes pauses les motiva el mateix producte que estic consumint: consultar altres feines d’un intèrpret, buscar alguna referència que s’hagi esmentat, buscar el significat d’una paraula en anglès per al glossari que vaig elaborant des de fa anys i altres accions (com ara anar a buscar les postres, perquè dino a l’ordinador) que fan que sigui incapaç de seure davant la pantalla i empassar-me aquell capítol o aquella pel·lícula d’una tirada.

No és que el que miro m’estigui semblant avorrit, ho faig també amb sèries que m’agraden moltíssim, però em distrec amb facilitat. Com us podeu imaginar, treballar amb internet també és un suplici en aquest sentit, perquè saps que és allà i el fas servir. Però quan necessites internet per a alguns aspectes de la feina no pots desconnectar-te de la xarxa amb la idea d’evitar temptacions.

Tot el que he explicat més amunt sobre les descàrregues suposo que afecta moltes persones, però aquesta mania, aquest vici concret, entenc que no està tan estès, i tanmateix estic convençut que afecta algú més, a banda de mi. Us passa res de semblant?

Ara bé, també he de dir que la tecnologia m’ha aportat moltes coses en aquest sentit: vicis a banda, el consum audiovisual a través de l’ordinador i internet m’ha permès una llibertat enorme, ha enriquit els meus coneixements i li dec tota la meva capacitat (sigui quina sigui) de comprensió oral de l’anglès —el que ens van ensenyar dels 12 als 18 anys a l’escola i l’institut, i sobretot com ens ho van ensenyar, era ridícul—. Les coses com són.

 

 

 

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses meves i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La tecnologia i els costums (pel·lícules i sèries)

  1. keromi ha dit:

    Doncs jo ja saps que no, normalment quan miro un capítol, si paro és perquè tu em parles o em dius alguna cosa, sino la miro pràcticament sencera i sense problemes xD
    Si sóc a casa els pares potser sí que paro més, ja que si em diuen coses o el que sigui he d’anar parant, però no solc mirar les coses entre mig i si miro el mail o algo, normalment ho faig sense parar la sèrie perquè si no és llarg puc fer les dues coses alhora XD

  2. Retroenllaç: Serveis de subscripció digital: sí o no? | Compte Enrere

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s