Per què corro?

Fa uns mesos, pràcticament un any, vaig ressenyar al meu bloc Cementiri de Pneumàtics el llibre De què parlo quan parlo de córrer, d’en Haruki Murakami, un llibre de no-ficció on el novel·lista japonès explica la seva relació amb aquest esport.

Vaig explicar que llegir-lo em va motivar a tornar a córrer, cosa que duia molt temps sense fer, i des de llavors he tingut etapes diverses, però tinc ganes de dir el que representa, per a mi, córrer.

Per què corro, jo? Bé, vaig començar el 2010, vencent la infinita mandra que em feia i suportant temperatures que em semblaven infernals, amb l’objectiu de perdre pes o, més ben dit, greix. En part ho vaig aconseguir —vaig aprimar de tot arreu menys de la panxa—, però no va ser per això, sinó perquè ho vaig combinar amb un canvi dels meus hàbits alimentaris. I al cap d’un temps ho vaig deixar.

Cadascú és un món, el cos de cada persona reacciona d’una manera diferent davant l’exercici i les dietes, i per tant no puc generalitzar, però pensar que sortir a córrer equival a aprimar és un error. Això només és una part, cal menjar menys i sobretot millor, comptar una mica les calories que ingerim i aguantar davant les temptacions. Almenys és això el que faig, o intento fer, jo. I fins a cert punt em dóna resultats.

16BEST_SPAN-tmagArticle

No pretenc córrer cap marató, surto a córrer 3 cops a la setmana distàncies de 14 km. i sóc conscient que aguanto això i poca cosa més, per tant sé de què parlo, sé que no faré mitges maratons i encara menys maratons senceres. Hi ha gent que em diu que és molt, hi ha moltíssima gent que fa més que jo, hi ha gent que ho fa més ràpid que jo (no és que sigui especialment veloç) i hi ha gent que em diu que corro massa i, mentre em diu això, resulta que fa biatlons i triatlons sovint. Ells sí, que fan exercici.

Jo corro a la meva manera, fent el que puc i marcant-me l’objectiu de mantenir-me en aquests 14 km. (7 voltes a la macroilla que conté les instal·lacions del Camp Nou), i si pot ser no fer un temps pitjor que el del darrer dia. Com que principalment vull perdre greix, sembla que ja ho estic fent bé. He llegit moltes opinions sobre el tema i, tot i que en molts casos es contradiuen, n’he extret que no s’ha de córrer igual per a entrenar de cara a una marató que per a guanyar velocitat, i que per tal d’aprimar és millor córrer en dejú i fer-ho durant força estona, per tant instintivament ja ho he anat fent bé. Corro durant una mica més d’una hora, abans d’esmorzar, i tota l’estona al mateix ritme. No és tan dur com podria pensar la gent que no ho fa. Ni passo gana mentre corro, ni em costa tant llevar-me d’hora. Sigui com sigui és qüestió d’acostumar-s’hi.

Recentment, després de dos mesos de descans per lesió, he trobat dues maneres de motivar-me, perquè fins ara sortia però m’avorria bastant durant tota la sessió, i fer servir aquesta activitat per a reflexionar i pensar en les meves coses és quelcom que em va cansar, que vaig gastar, ja fa temps. Ara vaig escoltant la ràdio i, a més, m’enduc el mòbil amb l’aplicació Runtastic en marxa. Monitoritzar els meus assoliments i compartir-los a Facebook es podria interpretar com una forma més de l’anomenat “postureig”, tal com ho és pujar a Instagram les fotos del que sopem o dels nostres peus creuats davant del mar i amb una copa de vi damunt la taula de la terrasseta, però jo no ho veig així: saber que els meus contactes veuran el que he fet em motiva a no rendir-me, a fer-ho bé, a esforçar-me. Perquè “m’estan veient”. I potser els importa ben poc el que faig o deixo de fer, però a mi em va bé.

Runtastic

Això està tret de la pàgina web de l’aplicació, i com podeu veure si hi enteneu són unes dades normals, diria que discretes comparades amb els que tenen més experiència que jo en aquesta activitat, però segurament millors que les d’altres persones. Molt normal, tot. I millorable. Suposo que si faig els 10 quilòmetres en 47 minuts (per tenir una referència) és perquè reservo part de l’energia per tal de poder fer els 4 quilòmetres extres, i si hagués de córrer una cursa 10K els faria més ràpid. Suposo.

En fi, segur que faig coses malament, de tant en tant em lesiono i ho he de deixar un parell de mesos, i quan torno em costa moltíssim i em fa molta mandra. El mateix passa quan faig una pausa en arribar a l’hivern i la tràquea em crema pel fred que fa. Sé que me’n puc cansar en qualsevol moment, sé que un dia potser ho deixaré per sempre, sé que probablement no participaré en curses ni tan sols de 10 km. (que és menys distància que la que corro), i cada cop que corro hi ha moments que ho maleeixo tot i sovint penso que serà l’última vegada, però quan acabo, faig uns estiraments post-exercici i descanso assegut en un banc 10 minuts per tal de parar de suar i tornar a casa sempre em passa el mateix: tinc una sensació enorme de satisfacció. D’haver fet alguna cosa per a estar en forma. I als vespres abans del dia que em toca córrer m’acostumen a venir ganes que arribi el moment de sortir. Diuen que és una cosa que els passa a tots el que fan això que els moderns anomenen running i que abans es deia footing. Es digui com es digui, i sigui el que sigui, crec que val la pena el que estic fent. I no hi ha cap motivació més gran que aquesta.

 

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses meves i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Per què corro?

  1. Miriam ha dit:

    Aiiish si és que no puc fer postres! Llavors faig que hagis de córrer!

    però bé, com que t’agrada i a sobre no et fa mandra de manera que decideixis no anar, llavors millor 🙂

    • moroboshi876 ha dit:

      A veure, ja corria abans de conèixer-te, però quan et vaig conèixer vaig deixar de córrer i vaig començar a menjar les coses que fas, per tant vaig augmentar, com és lògic, uns quants quilos xD

      • Miriam ha dit:

        no, no. Faré postres i no en menges.. (llavors ja no faré tantes coses, perquè les faig perquè t’agraden a tu xD) 😛

  2. JoseJavier ha dit:

    Bé, això de tenir un hàbit de fer exercici de forma regular està realment bé, així que veig de fàbula que es promoguin activitats com aquesta mitjançant entrades de blocs (potser inspires a algú a que comenci a fer exercici, qui sap).

    A mi això de fer exercici m’encanta, jugo a futbol un parell de cops a la setmana i surto a córrer un altre día (també per setmana), es una forma de sentir-se bé, reconforta i, en el cas del futbol, es una excusa per trobar-te amb amics i passar una estona boníssima, vaja, que t’ho acaves passant pipa.

    Res més, salutacions i perdó per les faltes d’ortografía, tinc el català per escrit força oblidat!

    • moroboshi876 ha dit:

      Sí, hi va haver un temps que feia les dues coses, tenia un equip de futbol sala amb els amics i ens servia per a veure’ns cada setmana. Al final el vam dissoldre perquè diversos jugadors faltaven molt i va arribar un punt que no érem ni els 5 mínims i sempre havíem d’estar demanant jugadors d’altres equips, i el resultat va ser que es va acabar en sec el futbol i també veure’ns. Ara no ens veiem mai. Jo m’ho passava bé, malgrat les derrotes (rarament guanyàvem), no hi faltava mai, però mira, això va així. Pots respondre per la teva constància, però no per la dels altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s