2013: Propòsit acomplert?

Feliç Any Nou a tothom!

Ara se suposa que tocaria fer els propòsits per al nou any, i reconec que alguna vegada ho he fet, i fins i tot comentat al bloc, però per tal d’evitar la decepció que acostuma a acompanyar aquestes determinacions nascudes de l’eufòria d’un canvi de dia que considerem tan important, o bé originades en la menys positiva procrastinació (“tendència patològica a diferir o a remetre una acció al dia següent”), vaig començar el 2013 fent-me una proposta secreta que he mirat de fer realitat, i crec que ho he aconseguit.

No és res de l’altre món, ni tampoc m’he proposat concentrar-me en escriure (se suposa que sóc aspirant a escriptor), però sí que té a veure amb aquest tema: m’havia proposat llegir més, bastant més que en d’altres anys, i ho he fet.

Com que en duc un registre a Cementiri de Pneumàtics, sé que vaig començar 2013 amb Un món sense fi, de Ken Follett, que és la seqüela d’Els Pilars de la Terra, però em va entretenir gairebé 3 mesos, que és massa fins i tot considerant les més de 1.200 pàgines que el formen. A partir de llavors em vaig fúmer canya i em vaig marcar l’objectiu d’acabar l’any amb més lectures que mesos, és a dir que havia de superar els 12 llibres llegits (tampoc no era una gran marca, però sí que era superior a les que havia estat aconseguint en els anys anteriors). I, evidentment, si podia ser havia de tractar-se de llibres gruixudets en la seva majoria.

Al maig ressenyava la trilogia Els Jocs de la Fam, i després decidia començar altres sagues: vaig llegir Harry Potter i la Pedra Filosofal (que només havia vist en pel·lícula, però que no havia llegit) i els dos primers títols de la popularíssima saga Cançó de Gel i Foc, és a dir Joc de Trons i Xoc de Reis, que com segurament ja sabeu no són llibres primets ni de lletra precisament grossa. Després de tornar breument a les aventures del mag adolescent amb Harry Potter i la Cambra Secreta (que era una relectura), vaig llegir Tempesta d’espases, el tercer de Cançó de Gel i Foc, de manera que per fi coneixia l’argument del que serien les quatre primeres temporades de la sèrie de l’HBO que adapta la saga (no, la quarta encara no s’ha emès).

Era un objectiu que m’havia marcat perquè, tal com vaig explicar fa un temps en aquest bloc, estava tip que em fessin spoilers aquells que només segueixen la història en versió televisiva, però també he gaudit fotent-me canya amb la lectura d’aquesta obra, que continuaré més endavant perquè al cap i a la fi encara no ha acabat en versió original.

Després vaig voler llegir dos títols del japonès Haruki Murakami, concretament l’assaig De què parlo quan parlo de córrer i la novel·la Despietat país de les meravelles i la fi del món, per tot seguit endinsar-me en la tercera entrega de les aventures d’en Harry Potter amb Harry Potter i el pres d’Azkaban.

Posteriorment vaig tenir una dèria de llegir llibres d’en Pere Calders que tenia per casa sense estrenar des de feia moltíssims anys, i vaig devorar Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes i L’ombra de l’atzavara, totes dues nascudes del seu període d’exili a Mèxic. Sense moure’m de la literatura catalana vaig llegir un altre clàssic que tenia abandonat al prestatge, L’Auca del senyor Esteve, que em va agradar força, i aprofitant que n’havia llegit la versió manga vaig llegir, per fi, un clàssic entre els clàssics, L’Odissea, la traducció en prosa al català del qual va anar a càrrec d’en Joan Alberich, professor meu de grec clàssic (llengua original del llibre) i llatí a l’institut.

Això fa un total de 16 llibres durant el 2013, tots ells en català, tant si eren traduccions (13) com si eren originalment en aquesta llengua (els altres 3). Dels 16, 15 pertanyen a la ficció i només un a la no-ficció, però també he de dir que vaig acabar l’any gairebé a la meitat del llibre Terra Lliure: La temptació armada a Catalunya, també de no-ficció. O sigui que potser són més aviat 16,5 llibres.

És cert que hi va ajudar la desgraciada circumstància que m’he tornat a quedar a l’atur (ja van no sé quantes vegades i cadascuna d’elles d’una durada excessiva), i com saben els que com jo busquen feina, el fet de buscar feina no és una feina de 8 hores en si mateix, per més que diguin els “experts” que paradoxalment ja en tenen una, de feina. Per tant, he tingut força temps lliure, però crec que em puc enorgullir d’haver-me concentrat més en la lectura que no en d’altres activitats d’oci com ara els videojocs (que, pobrets, tinc més abandonats i potser haurien de ser objecte dels propòsits per al 2014), i això s’ha reflectit tant en els llibres que he esmentat com en els còmics, perquè en aquest sentit he completat i ressenyat lectures de col·leccions senceres i volums únics en un grau superior al d’altres èpoques.

A veure com va la cosa durant el 2014, on espero tenir més feina i menys temps lliure, però si de cas en parlarem d’aquí a un any.