Experiències a Nova York (II): Compres, les dues cares de la moneda

Aquesta entrada l’hauria d’haver escrit fa setmanes. Pretenia parlar d’algunes coses de Nova York, i suposo que ho faré igualment, però d’una manera menys espaiada. En fi, últimament he estat més ocupadet (res de feina, per desgràcia) i a les estones lliures m’he dedicat a altres coses, però ja sóc aquí i avui parlaré de les compres a Nova York.

Naturalment, i si em coneixeu ja ho sabreu, no sóc gaire de comprar roba ni d’anar de botigues com a activitat ociosa de cap de setmana que espero amb candeletes durant els dies feiners. Gens. Però un cop a Nova York, amb la fama que té d’estar plena de botigues (especialment a la Cinquena Avinguda) però també de “gangues”, una micona, una miconeta de res sí que vaig comprar. De fet, tenia dos objectius: uns Levi’s i calçotets Calvin Klein.

Aquí teniu el tiquet de compra de dos Levi’s que vaig adquirir. Mireu el preu final, que és en dòlars, i feu-vos la idea que en euros em van sortir per uns 46 euros. Tots dos. Teniu una idea aproximada del que valen aquí, oi? Bé, jo el que sé és que em van costar el mateix que em costen dos texans del Zara (o del Bershka) en època de rebaixes. I són Levi’s. Que allà als Estats Units no tenen el “prestigi” que tenen aquí, però que igualment tenen fama de ser bons, de durar, que és el que interessa.

He de dir que un d’ells a la caixa em va marcar més del que deia allà on estava penjat, però entre que no volia discutir (en anglès, a sobre) i que el preu ja estava d’allò més bé de totes maneres, ho vaig deixar córrer. I ara passem als Calvin Klein, del tiquet dels quals no vaig fer cap foto. Però creieu-me: me’n vaig comprar tres, de l’estil que a mi m’agrada (boxers ajustadets) i em van sortir a uns 8 euros cadascun. No sé exactament quant valen aquí, però molt més, segur. Si més no, 8 euros és aproximadament el que valen uns calçotets de les botigues populars d’aquí.Són dos exemples del profit que vaig treure de dues coses que són certes quan viatgem als Estats Units: tenir la moneda més forta que ells (quan hi vaig anar era gairebé de l’ordre de 10 dòlars = 7 euros) i que moltes coses ja són, de per si, més barates. Però ep, anem amb compte: no és a tot arreu. S’ha de buscar bé. Per exemple, els Levi’s els vaig comprar a la botiga outlet que hi ha als Jersey Gardens, un dels centres comercials outlets (com ara La Roca del Vallès, però barats de debò) que hi ha al voltant de Nova York. En canvi, a la botiga de Calvin Klein del mateix centre comercial no hi havia calçotets a preus acceptables per a mi, i els vaig adquirir a Century 21, molt a prop del World Trade Center, una única botiga on realment hi havia gangues (i no eren falsificacions, com en d’altres establiments de la ciutat), no només en calçotets, sinó també en ulleres de sol i moneders de marca o sabatilles esportives, per exemple.

L’altra cara de la moneda, en realitat, té al seu torn unes quantes cares. Per una banda, allà pràcticament tots els preus estan expressats sense taxes. És a dir, vegis la xifra que vegis hi hauràs d’afegir unes taxes que no està clar quin percentatge representen i que donaran un resultat que coneixeràs de la boca del venedor a l’hora de pagar. Em podeu dir “com l’IVA d’aquí”. Sí, però aquí els preus de les botigues ja van amb l’IVA inclòs. Als restaurants depèn, i en tot cas sempre s’especifica. Allà no, allà fins i tot als McDonald’s i a les botigues de souvenirs hi foten taxes. Per llogar-hi cadires.

Això per una banda. Per l’altra tenim el tema de les propines: abans d’anar-hi havia llegit que hi donen molta importància, els novaiorquesos. No és el primer lloc del món on se les prenen seriosament, però espereu. Què passa quan pagues en un restaurant… amb targeta? Jo, aquí, si pago en efectiu i sobren algunes monedetes n’acostumo a deixar alguna. No gaires, perquè la meva situació econòmica no és precisament bona, però alguna coseta sí, i m’és igual el que pensin si quan la recullen veuen que són 50 cèntims i els sembla poc. Però a Nova York et planten el tiquet, si pagues amb targeta, amb un espai on has d’escriure la propina que vols deixar.

Veieu on diu “tip“? Doncs és això. Quan ho vaig veure vaig pensar que sí, que havia dinat bé, i que no havia sortit especialment car, però que sentint molt la meva descortesia no hi posaria res. Van callar com unes putes i van cobrar-me la quantitat exacta del valor de l’àpat. Doncs bé, quan vaig arribar a Catalunya, uns dies després em vaig trobar un estrany moviment al compte: m’havien tornat els diners… i m’havien cobrat tot seguit una quantitat 6 dòlars (4,73 euros) superior. Els del restaurant, esclar. Per tant, havien decidit cobrar la propina que els havia semblat, i a traïció.

Donin la importància que donin a les propines em va semblar d’un mal gust tan extrem que vaig anar a la meva oficina bancària a reclamar els diners i me’ls va tornar la mateixa entitat provisionalment, tot avisant-me que els del restaurant podien contraatacar. Ha passat un mes i no ho han fet, i espero que no ho facin, però quan torni a Nova York, i hi tornaré, no m’hi veuran pas el pèl, al Rosie O’Grady’s.

Per tant, en resum: a Nova York hi ha gent que hi va amb una maleta buida (o se la compra allà), i és comprensible, depèn del consumisme de cadascú, però no tot són flors i violes. S’ha de vigilar, s’ha de tenir en compte que hi ha taxes en tot i que si veieu algú que us dóna un cop de mà quan esteu perduts (això no ho he comentat, però aprofito per fer-ho ara) voldrà la seva propineta, que no tindrà cap vergonya en demanar en veu alta. I tornant a les compres, el meu consell de sempre, a Nova York i a la Xina: vegis el preu que vegis, no et compris res que no t’agradés abans o que no tinguessis pensat comprar-te abans. Si no, et sortirà car.

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Experiències i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Experiències a Nova York (II): Compres, les dues cares de la moneda

  1. A estats units, s’asumeix un 10% del preu final serà la propina, que és gairebé el 50% del cambrer que t’ha atés…

    Et donen la opció de rebaixar-la si consideres que el menjar/servei no ha estat del tot bó, i que no donins propina, s’enten només en cas de que el cambrer t’hagi faltat a respecte, tirat la sopa per sobre, etc…

    Així que, si, no t’haurien d’haver tornat el ticket (lo habitual és que la cambrera et pregunti que ha fet malament i tal), però trobo que si vas de viatge a un lloc, segueixis els costums del lloc, primer per no faltar al respecte, segón perqué, cap cultura fa ximpleries, totes tenen una explicació raonable (per la seva cultura) de les seves accions… no donant propina, li has faltat al respecte a la cambrera i en menor mesura al cambrer, i molt segurament, s’ha guanyat una bronca per culpa teva 😉

  2. 50% del sou del cambrer (sou mínim+propines seves)

  3. Moroboshi ha dit:

    No critico pas el tema de les propines, ep. A Alemanya es veu que és un 15%. La cosa és que no tots els visitants tenen per què saber que estan “ofenent” el cambrer en no donar propina, perquè que el guia d’una excursió o un comentari d’un fòrum et diguin que “la propina allà és molt important” no vol dir que hi vagis sabent exactament com és de greu no donar-ne. Jo allà vaig aplicar el mateix que aquí: quan pago amb targeta no li retallo un tros amb unes tisores. I ho repeteixo: em sap greu, però cadascú té el poder adquisitiu que té i no puc anar repartint propines o acabaré assegut al carrer amb un cartró escrit amb retolador… XD

  4. Moroboshi ha dit:

    Deixa’m afegir una cosa: en aquell restaurant, concretament, el cambrer que ens va prendre nota, el que ens va dur el primer plat, el que ens va dur el segon i el que ens va dur les postres eren 4 persones diferents, de manera que no es va establir una “relació” cambrer-clients que justifiqués, tampoc, ni la propina ni l’ofensa per no rebre-la.

  5. Johnnydement ha dit:

    Server name: nancy aqui tens la relació. El poder adquisitiu aquí no hi té lloc per mi, la propina forma part del preu de l’apat, es calcula integrant-li, però deixant a gust del consumidor la part del sou del cambrer, el restaurant lo seu no deixa dec cobrar-ho. No tz estic demanant que t’excusis, t’estic explicant com va. Ara, la desconeixença si que és culpa teva 😉

  6. Moroboshi ha dit:

    El que sí que conec és que ens van servir 4 cambrers diferents, no sé qui era la Nancy. I quan dono propina vull pensar que va a una persona que jo sé qui és.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s