Experiències a Nova York (I)

Alguns de vosaltres segurament ja ho sabeu, però per als que no, la setmana del 29 d’agost al 5 de setembre (de dilluns a dilluns, tot i que l’últim dilluns el vaig dedicar a la tornada i a una ràpida visita a Dublín tot aprofitant l’escala) vaig ser a Nova York. Era el meu viatge transatlàntic, transcontinental, no europeu i fins i tot fora de terra ferma (ni a ses Illes, no havia anat). L’experiència va ser inoblidable, em va agradar molt i ja tinc ganes de tornar-hi, però no faig aquesta entrada per parlar de les coses que tothom més o menys sap o pot trobar en una guia, sinó per comentar experiències en primera persona que m’han impactat positiva o negativament i que crec que poden servir a les meves estimades lectores i als meus estimats lectors.

Una de les primeres sensacions que vaig tenir allà va ser que hi havia molts taxis, cosa que ja sabia, de fet, però fins que no ho veus personalment et penses que no deu haver-n’hi per a tant. D’altra banda, però, em va semblar una imbecil·litat agafar taxis en un lloc amb una xarxa de metro tan extensa i on el trànsit va tan lent. I va lent entre altres coses perquè allò és Can Seixanta, per no dir Can Pixa, a l’hora de creuar els semàfors. És igual si es demana als vianants que no passin: si els altres ho fan, tu també ho fas, i els cotxes no estan interessats en esperar el veredicte d’un policia en cas d’atropellament. Així doncs, jo que ja acostumo a passar en vermell a Barcelona, allà ho feia encara més tranquil. Parlant de trànsit, no només hi ha taxis, sinó que és habitual trobar-se tràilers com aquest pel carrer:

Sabeu els tràilers de les pel·lícules que són conduïts per un boig que persegueix el cotxe del davant i el vol fer sortir de la carretera? Doncs a Nova York se’n veuen bastants, no és que es desviïn per vies alternatives, no. Allà van per la ciutat. I sense deixar el trànsit, encara que diguin que no, a mi em sembla que des del mirador del pis 86 de l’Empire State Building se senten els clàxons dels cotxes, tot i la distància a què es troba aquesta planta respecte al terra.

El fum que surt de les clavegueres! És ben real, però jo el volia veure perquè surt a les pel·lícules en carrerons foscos i perillosos de nit, i m’havia mentalitzat a no trobar-ne, al fet de tenir-ho idealitzat. Doncs no, existeix i es veu a tots els carrers. Segons el que ens va dir el guia d’una excursió que vam contractar, és una calefacció subterrània de l’illa de Manhattan per escalfar-la a l’hivern i per subministrar gas als edificis durant tot l’any. No fa olor de res, però sí que fa venir calor en passar-hi per damunt. Una calor que s’afegeix a la xafogor que fa a la ciutat almenys a l’estiu, i això que no hi vaig anar en ple estiu ni la temperatura era massa elevada.

El McDonald’s del 160 del carrer Broadway. El coneixia perquè n’havia llegit això: que hi ha música de piano en viu. Ningú no fotia cas a la pobra pianista asiàtica, però és una cosa que aquí no tenim i valia la pena veure-la.

En general, allà hi ha molta gent. Entre setmana també. És habitual haver de dir “sorry” diverses vegades al dia perquè xoques, et roces, etc. I “excuse me” per demanar que et deixin passar si impedeixen caminar, si t’has de ficar entre dues persones o si has de fer una foto i hi ha la típica persona que te l’espatlla i no surt del lloc. I per la gent que hi ha, en canvi no recordo haver vist ningú fumar pel carrer, ignoro si hi ha cap llei al respecte.

També em va sorprendre que hi havia tants Starbucks com oficines de La Caixa a Barcelona, però en canvi la immensa majoria estaven dissenyats per endur-se les begudes, i no hi havia taules i cadires en prou quantitat i qualitat com per passar-hi una o dues horetes com al del carrer Muntaner, on vaig cada setmana a fer intercanvi de japonès, per cert. Però això ja és una altra història, com altres coses que explicaré de Nova York a la segona entrega de les meves experiències allà.

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Experiències i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Experiències a Nova York (I)

  1. Laia ha dit:

    Molt interessant tot això que expliques 🙂
    Per què hi ha doncs tants taxis? Ja feinegen? El tema del fum de les clavegueres és realment curiós… i és paradoxal que al McDonalds toquin música de piano, com per quedar-s’hi i a l’Starbucks no et convidin a seure… Bé, les famoses sempre surten amb el got a la mà i les ulleres de sol com si tinguessin pressa! Apa, escriu la II part!!!

  2. Moroboshi ha dit:

    Jo ho interpreto com que l’Starbucks està fet per agafar el cafè i anar cap a la feina, i certament vas per allà i tothom va amb el got a la mà. De fet, per defecte te’l donen amb la tapa pensada per anar bevent directament del got, no pas amb canya ni en una tassa. Aquí, en canvi, pel que he vist fins ara et pregunten si és per endur o no.

    La segona part ja té títol, i anirà sobre… les compres!

  3. Mònica ha dit:

    i no et vas trobar a ningú mitjanament conegut? hi ha gent que s’ha trobat en Brad Pitt amb moto, p.ex! jajaja

  4. moroboshi876 ha dit:

    Doncs malauradament no, però t’he de dir que acostumo a ser de les persones que no aconsegueixen el que les altres afirmen que han aconseguit. També diuen que a Madrid et trobes molts famosos, però depèn de les activitats que facis i la vida que portis, suposo. Ara, hi penso anar més cops, a Nova York. A veure la propera. O si no a Los Angeles!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s