Hi ha coses de les quals no em canso mai. Productes alimentaris que podria consumir fins a caure rodó, malalt i en el pitjor dels casos morir. Coses que he de fer grans esforços per parar de consumir, sigui per raons de salut o per no acabar-me-les tan ràpid. Una feroç lluita entre el seny i el desig que, per sort, sempre guanya el seny.
No parlo dels meus menjars preferits ni de les begudes que més m’agraden. La coca-cola m’encanta, però me’n canso. Hi ha un moment que no en vull més. Les hamburgueses són el meu entrepà preferit, però no sóc capaç d’acabar-me’n més de dues dobles. Les patates fregides (no les de bossa, sinó les altres) les acabo deixant, en casos extrems, per molt greu que em sàpiga.
Les de bossa, en canvi, tot i que no m’agraden tant com les que es fan a la paella i es mengen immediatament, entren al meu cos com si fossin aire, no pararia mai. I paro de menjar-ne quan veig que m’estic passant o quan se m’acaben. El mateix em passa amb el Sunny Delight de llimona, una beguda que mai no compro en dosis individuals, sempre agafo l’ampolla gran, i me la podria acabar en una estona. Normalment m’aturo a la meitat i ja m’agafa mal de panxa, però si fos per mi arribaria fins al final el primer dia.
Una altra cosa que devoro són les galetes de xocolata amb foradet al mig, estil Filipinos, però qualsevol marca de supermercat ja em va bé. Si pot ser, de xocolata blanca. Quin vici. No pararia mai. Ahir me’n vaig acabar mig paquet perquè volia que em durés una mica, però entren tan bé, tant…
És curiós, no es tracta necessàriament de coses que formen part del meu Top 5 pel que fa a gustos alimentaris, però hi sóc addicte. I no me n’avergonyeixo, perquè almenys no són drogues ni costums perjudicials o immorals.
Compte Enrere 