Què hem de fer?

Algú (ja sé qui, i ella sap qui és) em deia fa poc en alguna de les meves entrades que plantejava una pregunta transcendental, de l’ordre de “qui som?”, “d’on venim?”, etc. Crec que no n’hi havia per a tant, però avui sí que vinc amb un tema de primera categoria. Què hem de fer? Què collons hi he vingut a fer, jo, en aquest món?

Fa moltíssim temps que la idea em ronda pel cap. Des que vaig deixar de somiar truites, des que em vaig adonar que a la vida no funciona allò de “si vols, pots”, “tots els teus somnis es faran realitat” i collonades d’aquesta mena. M’adono que el meu principal problema o dubte existencial és que no em veig, a mi, al futur. Al principi em pensava que era perquè havia de morir jove, però ja he descartat la idea perquè també estic bastant convençut que viuré moltíssims anys o que, fins i tot, podria ser immortal.

Llavors em trobo simplement amb què no m’imagino el futur perquè no en sóc capaç, perquè no em sento útil, perquè no sé què puc aportar al món i als que m’envolten. Perquè fora del que voldria tenir i no tinc, no sé què vull, d’aquesta vida, no sé què desitjo, no sé quins són els meus somnis. I ja anem tenint una edat per saber-ho. La incertesa de tot plegat m’angoixa, i pensar que els millors anys de la meva vida ja van passar fa molt temps i que encara em queden un munt de dècades per viure em fa ràbia, mandra, por.

 

Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Què hem de fer?

  1. Eli Ramirez ha dit:

    No, t’equivoques: si vols, pots. I n’estic segura.
    Jo l’any passat estava en una fase gris: tot era negatiu, tot ho veia negre. Vaig tornar de Xile decidida a tirar endavant. Vaig mirar tot amb optimisme i vaig descobrir que era la única manera de tractar amb la vida, doncs el feedback que es rep es majorment positiu si ho intentes.
    Si tenim actitut negativa, el món no ens donarà res, perquè no ho estem demanant. N’estic tant segura, però tant!

  2. Moroboshi ha dit:

    Ja, però… tu també deus saber que quan ho veies tot gris i algú et deia alguna cosa semblant no t’ho acabaves de creure. És que jo fa molt temps que no em sento bé, i quan estic una mica optimista i il·lusionat per alguna cosa… pam! No acabo d’arrencar, quan penso que estic aixecant el vol un altre cop em passa quelcom que em fa tornar a terra. Vull dir, el que dius no dic que sigui mentida, sí que és cert que quan estàs positiu et passen coses bones, però… de vegades la bona ratxa es trenca. De fet, a mi em passa sempre. No em dura gaire, vaja. 😦

  3. 58llextirem ha dit:

    “No t’enganyis, et trobes en un moment dolcíssim, el que passa és que no ho veus” (això era un tòpic, oi? Concretament el 323, o 322 etern…un número que em sona i no sé ben bé de què… )

  4. Moroboshi ha dit:

    Sí, les crisis són oportunitats, mentre hi ha vida hi ha esperança and all that shit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s