Si ens preguntessin si volem néixer o no…?

…què diríem? Oi que aquesta pregunta superoriginal no se us havia acudit mai? Doncs bé, ahir hi pensava, i vaig fer unes reflexions que continuaré aquí, per escrit, sobre la marxa. Tenir fills és un acte d’egoisme, això per començar. Després, suposant que els pares siguin bona gent, tinguin el fill perquè ho volen i el tractin tan bé com sàpiguen, és difícil recordar-se’n, però van tenir el fill perquè els venia de gust a ells. No li van preguntar mai si volia venir a aquest món, deixant molt de banda la mena de món en què vivim actualment i l’etern debat de si val la pena dur fills al món o és una irresponsabilitat, una discussió protagonitzada per pares o futurs pares i aquells que estan convençuts que no volen deixar descendència directa.

El cas és que no ens ho pregunten, i si ho fan hi deu haver un sistema que ens esborra la memòria, igual que ens esborra el record de les vides anteriors, per a aquells que creuen en la reencarnació, alguns dels quals convençuts precisament que abans d’obtenir l’ús de raó recordem coses d’aquelles etapes prèvies. En fi, que em disperso.

Jo crec que ens ho haurien de preguntar, quan tenim forma de petits nuvolets (estil Bola de Drac a l’Altre Món, llevat que siguem autèntics herois que ens hem sacrificat pel bé de la Humanitat, que llavors conservem el cos), i explicar-nos-ho bé. Però de debò. Que ens preguntessin si ho hem entès tot i si estem segurs que, vistos els pros i els contres, creiem que pot valer la pena.

Tot i així, jo crec que ens prendrien el pèl, igual que fan les empreses a les ofertes de feina. “Possibilitats reals de ser feliç”, “entorn jove i agradable” (al principi, esclar), “busquem persones dinàmiques, proactives i amb do de gents” (abstenir-se’n aquells que no són oberts ni amb empenta, perquè la vida no està feta per a ells), “disponibilitat immediata” (però després hi ha un període de formació de 9 mesos que potser no superem, eh, cabrons?), “contracte d’un any i després indefinit” (que vol dir que no se sap quan acabarà, però que acabarà segur i en alguns i esgarrifosos casos en aquell primer any amenaçat per la temuda mort sobtada dels bebès), “cinquè amb ascensor”… Ai, no, que això és un altre tema.

Els malparits, com a incentius, no t’asseguren ni parella bona i estable, ni mòbil pagat per l’empresa, ni cotxe. Si m’ho preguntessin a mi, com que em conec, diria que sense estar segur que sortirà bé m’estimo més que no. Em faria mandra, com tot. Ara, s’ha de reconèixer que demanar-demanar, el que és demanar… no demanen res. Ni tan sols et demanen si vols participar-hi. No te n’adones i puf, vas a primer d’EGB (ara “primària”), tens ús de raó (nou de trinca) i un dels primers temes de conversa que tens amb els companys en relació al futur és que queden més de deu cursos d’escola. Comencem amb optimisme.

 

 

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Si ens preguntessin si volem néixer o no…?

  1. Mi respuesta sería rotunda: sí, sí y sí. Aunque juego con ventaja porque ya sé lo que pasa durante mis primeros veintiocho años. Pero sin saberlo también respondería lo mismo, porque, pese a que siempre existe el riesgo de que salga mal, merece la pena intentarlo. La vida es el bien más preciado que hasta ahora conocemos.

    No pienso que traer una vida al mundo sea ni irresponsable ni egoísta. Todo lo contrario. Está claro que es una decisión obligatoriamente unilateral, pero la responsabilidad o irresponsabilidad viene en lo que haces con el niño después de nacer, no antes. Darle la vida es lo mejor que le has podido dar, y lo mejor que le dará nadie nunca. Eso nunca puede ser egoísta.

  2. moroboshi876 ha dit:

    Me alegro de que tú estés tan contento de estar vivo, pero imagínate que te obligan a entrar en Gran Hermano. Te lo puedes pasar mejor o peor, pero no es justo que no puedas decidir si quieres participar, ¿no?

    Los padres te dan la vida, pero viene con cosas muy malas, según el caso. Y quizá si pudiéramos elegir no querríamos pasar por eso, a pesar de los momentos buenos. No sé si me explico.

  3. Todo el mundo debería estar contento por estar vivo. Sé que no es así porque el ser humano en estos tiempos está un poco “alejado” de lo que es la realidad, y no llegamos a ser conscientes de lo afortunados que somos.

    En el ejemplo que pones, si la alternativa a Gran Hermano es nada, yo quiero entrar a Gran Hermano sea como sea. Una vez allí ya veremos lo que pasa, pero ten seguro que iría a ganar el premio final.

    No es una excusa los malos momentos para no querer nacer. Momentos malos siempre habrá, pero de la misma manera que los hay buenos. Puede haber extremos de un lado (p.ej. un niño que nace en África y muere a los pocos años por inanición) o de otro (un deportista multimillonario y famoso), pero son casos extremos. En el resto de casos, en menor o mayor medida, la balanza suele ser equilibrada. Otra cosa es que no se sepa o no se quiera ver, algo, como he comentado en el primer párrafo, demasiado habitual.

  4. Aial Pajuelo ha dit:

    Això es podria convertir en un conte, explota la idea. Jo crec que no és que ens ho preguntin sinó que ens diuen, “vinga, ja estàs preparada” i vas a néixer a la famíla que t’ensenyarà les coses que encara et falten per aprendre… ja saps com sóc… No estem aquí per casualitat, i en l’entorn en el que ens ha tocat viure, és dels millors, així que no ens podem pas queixar… Gran reflexió! :-*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s