La incertesa

Ahir vaig veure una pel·lícula que havia menyspreat equivocadament perquè jutjava la seva protagonista per la seva vessant pública i perquè em pensava que no tenia més suc del que es podia deduir amb el tràiler. Estava, com dic, molt equivocat, així que ja he vist Changeling, d’en Clint Eastwood, i no en faré una ressenya, sinó que lligaré un dels seus temes amb experiències que he viscut en diversos moments de la vida.
.
El que em fa més ràbia en aquest món és la injustícia, en totes les seves variants. Aquelles situacions en què la víctima està atrapada i no pot sortir del parany, sigui un parany físic o bé un d’emocional. Aquells moments en què saps que ja no hi tens res a pelar malgrat que t’hi has esforçat tant, però no saps si has estat tu qui ha comès un error o ha estat l’altra persona la que en realitat no t’ha arribat a donar cap oportunitat. I, sobretot, en quin moment s’han espatllat les coses. Saber que fessis el que fessis hi havies de sortir perdent. Que jugaves un partit de compromís, però que la lliga ja l’havia guanyat matemàticament un altre.
.
Tot això ens duu a la incertesa, que no és el sentiment que em fa més ràbia, sinó el que m’angoixa més i em fa dormir malament. No saber, no tenir respostes clares. Tenir com a mínim dues explicacions possibles (per no dir-ne més) per intentar entendre què ha passat, i que ningú no et pugui (o no et vulgui) dir quina era la bona. En els casos de segrest, moltes famílies afirmen que s’estimarien més rebre la confirmació de la troballa del cadàver del seu ésser estimat en comptes de viure amb el dubte durant tota la vida. Com veiem a la pel·lícula del mestre Eastwood, aquesta angoixant situació manté viva l’esperança en certes persones, i ja els està bé. Jo sóc del primer grup, m’estimo més encaixar la mala notícia (però una mala notícia ben explicada, amb tots els detalls i sense subterfugis) i assolir la pau dins la tristesa. I a partir d’aquí mirar de tirar endavant amb la ferida, que inevitablement ens transforma i ens fa aprendre.
.
Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La incertesa

  1. llextirem-58 ha dit:

    ehem! ;)M'agrada això últim que has dit: "a partir d'aquí mirar de tirar endavant amb la ferida, que inevitablement ens transforma i ens fa aprendre."Pot sonar tòpic, però no deixa de ser real.Això vol dir que et fas gran? eh?

  2. Moroboshi ha dit:

    La veritat és que sí, segurament dic moltes coses tòpiques perquè no en sé crear de noves, però diguem que els meus ideals són una barreja de coses que m'han anat agradant en d'altres persones i també coses que sento i que no puc evitar, però que no pretenc afirmar que sóc l'únic que les sent. Que em faig gran? Cagon tu… ja ho sé, ja… XD Si ho dius en el sentit de madurar, em temo que no, perquè quan em penso que sí que ho he fet cometo errors de principiant i sento que el meu aprenentatge ha estat defectuós i que he de "repetir curs".

  3. Toni ha dit:

    Té collons, perquè el motiu que em va dur a escriure aquesta entrada s’ha repetit 6 mesos després. I ho tornaria a escriure perquè m’ha passat exactament el mateix. Un, que no n’aprèn.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s