La conjura sudcoreana

Avui m’ha tornat a passar, però en la meva defensa he de dir que m’ho han fet amb un nou mètode, un que jo desconeixia i que m’ha agafat per sorpresa. Com si sabessin exactament el que havien de fer per captar la meva atenció. 

Jo anava tan feliç pel carrer, tornant a casa a pas lleuger i escoltant música, quan de sobte he vist, de cua d’ull, dues noies asiàtiques que em feien gestos per aturar-me. He pensat que em voldrien preguntar on era el Camp Nou i jo, que sento atracció per la cultura asiàtica, especialment la japonesa, la coreana i la xinesa, he decidit que perdre uns segons amb elles no seria un problema. 

Llavors m’han dit que eren estudiants sudcoreanes de Teologia i que volien fer-me una petita enquesta, i jo he pensat, “què collons, no s’hi deu aturar ningú, pobretes”. Que burro que sóc. A la segona pregunta ja he vist que de Teologia res, que les preguntes anaven enfocades a una religió concreta i, de fet, una secta. Es veu que són la Societat Missionera L’Església de Déu, amb quarter general a Corea del Sud. 

He respost les preguntes educadament i quan volia continuar amb el meu camí… m’han confessat que eren membres d’aquesta associació. I com que el seu castellà era molt limitat, ha aparegut en escena (de fet ja hi era, però jo només m’havia fixat en les coreanes) un home sudamericà, més preparat en temes lingüístics i de vèrbola, i ja m’ha cardat. He hagut d’aguantar que em passessin un vídeo que tenien en un reproductor portàtil de DVD, amb el volum alt al mig del carrer, després d’assegurar-me que em deixarien estar (jo els havia mentit tot dient que tenia pressa). Me l’he empassat tot i…

No s’havia acabat, no. Ara venia el sermó tradicional, que si Déu en realitat eren dos, un déu home i una deessa dona, que Jesús era el representant masculí i que aviat vindria la representant femenina i totes aquestes collonades. Realment no coneixia aquesta secta i la idea em sembla bé dins l’encarcarament que representa la religió cristiana des de sempre, però quan ja duia més de deu minuts fingint una cara d’interès he vist quina era la solució: he demanat prospectes i alguna pàgina web per “mirar-m’ho amb calma a casa”. I ha funcionat. M’han deixat estar. Ara tinc els prospectes i el mòbil del senyor aquest (no el de les noies, tot i que crec que una d’elles em volia donar el seu, per propòsits religiosos òbviament), i em fa l’efecte que s’han cregut de debò que un dia m’uniria a ells i em convertiria en “germà”, que és com anomenen els seus membres. 

Sempre penso que quan m’enganxin aquests de les sectes, els testimonis de Jehovà o els Mormons, qui sigui, passaré d’ells, em cagaré en Déu o faré veure que hi vull parlar per rebatre’ls tot el que diguin, però avui m’han atacat per on no m’esperava. He estat feble. Ni tan sols ha funcionat la meva resposta a la pregunta 1 de l’enquesta: “Professa vostè cap religió?”. “No”, he dit sincerament. I en acabar l’enquesta, abans de passar al vídeo, l’home m’ha preguntat si creia en Déu i li he dit que no pas, sense cap mena de vergonya, sense amagar-me’n. I tampoc no ha funcionat. Per tant, la solució és anar amb els ulls ben oberts i no aturar-se prop de ningú que dugui una carpeta amb un full a sobre. 
Advertisements

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La conjura sudcoreana

  1. Eli Ramirez. ha dit:

    Ep..m'hauràs de perdonar, vaig entrar al teu blog el primer dia i no hi he tornat! se m'havia passat!! ara me l'he posat al reader i ja no s'escaparà més XD 🙂

  2. llextirem-58 ha dit:

    Tontos no ho són, no. Com diuen els castellans: "Tiran más dos …" Se les empesquen totes. I el carronyaire esperant amagat 😀 que bo!Un amic meu va obrir un dia la porta a uns testigos. Tot ell anava llavors amb els cabells llargs fins al cul, samarreta negra de Metallica i els va dir que era satànic. Al cap d'un parell de dies sa mare es va trobar amb un grup de 5 testigos, tots ells preocupadíssims pel mal camí que havia agafat el seu fill. I la pobra dona que ja s'imaginava com havia anat l'assumpte s'estava a punt de pixar de riure.De totes maneres, pots encomanar-te a una sèrie de trucs per desempallegar-te'n el proper cop: mai intentis rebatre'ls res. És inútil. Són un exèrcit de cervells rentats entrenats. Suposo que el que s'acostuma a aplicar a les teleoperadores i/o captadors de la creu roja pot funcionar:1-dir-los que ja ets de la seva religió i que n'estàs molt content i que tot és meravellós. Si no t'han de convéncer, ja no perdran temps.2-Parlar única i exclusivament en català. Òbviament, ets monolingüe i incapaç d'entendre res més enllà de la nostra llengua de pa amb tomàquet. O, senzillament, pots començar a inventar-te un idioma sobre la marxa: agafa paraules d'un idioma i un altre. Frases fetes. I, a mesura que posin cara d'espàrrec, eleves el to de veu i fas veure que t'indignes. Gesticules de manera poc amistosa i gires cua.Altres:3-ostres, ja que són tan bones persones, no tindrien pas una mica de "suelto", no sé, 20 euros per anar tirant i poder-te comprar un entrepà. Evidentment, posa't infinitament pesat. No els deixis obrir boca.Mira que durant l'últim any has perdut un munt de quilos (i a sobre és veritat XD!!!)4-Aquesta és la més difícil i requereix certa interpretació. Pots fingir estar més penjat que un fuet: repeteix cent mil cops "Paneroles, formigues i cucs: que bons que estan amb suc!" (m'ho acabo d'inventar)afegint mímica com si te'n llepessis els dits. Llavors fas un bot i un crit de sonat. Et quedes en silenci. Et fan preguntes i tu com aquell qui sent ploure, fins que t'entra la necessitat imperiosa de tornar a la teva tonadeta obsessiva.Potser se'n van. Això sí: si passa per allà, casualment, la teva marededéusenyor Scarlett, imagina't quina imatge s'emportaria d'un tio fent el pallús davant del que semblen dues guiris asiàtiques.Imatge surrealista de collons, ho reconec 😀

  3. Moroboshi ha dit:

    Ostres, Llext! No són males opcions, la veritat. Potser actuar no, però sí posar-me en aquella modalitat que hi ha gent que anomena (i em fa ràbia) "catalán-catalán". O fer-me el ionqui… :)Doncs mira, avui he passat per allà i se m'acostava un grup de tres, aquest cop un noi i dues noies també asiàtics, sudcoreans segur perquè a la web vaig veure que és una secta sudcoreana, però anava amb l'iPod i aquest cop he fet gestos de no tenir temps, aquells de quan et volen aturar pel carrer els captadors de la Creu Roja i similars, pobrets, que fan la seva feina però esclar, que m'ajudin a mi que no en tinc pas… He pensat que un dia els buscaré, aquests coreans, i si pot ser les noies de l'altre dia. Els puc vacil·lar, a veure què passa, he he…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s