Petites premonicions

Va, una parida. Fa molt temps que, de tant en tant (o molt seguides) tinc premonicions inútils. Dic que són inútils perquè no serveixen per a res, no es presenten d’una manera que em faci adonar-me que són premonicions i a més m’arriben amb poquíssima antelació, així que si mai arriben a ser sobre un tema fotut no hi podré fer res.
.
Amb el temps se m’obliden, però són coses com ara pensar de sobte en una paraula i al cap d’uns minuts sentir que la diu algú, o llegir-la en algun llibre. O bé pensar en algú que fa temps que no veig i trobar-me aquesta persona pel carrer. Segur que això li passa a molta gent, amb les mateixes característiques o no, però com que ahir en vaig tenir una he pensat que podia ser un tema per parlar-ne aquí.
.
Doncs bé, som-hi: ahir em disposava a llegir un nou capítol del còmic From Hell, sobre en Jack l’Esbudellador, i com que és estiu i fa calor tenia la finestra oberta. Pel meu carrer, que és molt curt i teòricament tranquil però que és sorprenentment sorollós per la gran quantitat de gent que sempre hi passa i que parla en un volum massa alt a qualsevol hora del dia, hi passava un grup parlant d’alguna cosa que no vaig arribar a entendre, però sí que vaig distingir una paraula que va dir una noia fins a tres vegades: “marica”. Vaig obrir el còmic i a la segona o la tercera pàgina va sortir una paraula. Endevineu quina.
.

Aquestes coses em fan preguntar-me si tinc cap poder mental latent, i en cas que sí, com l’he d’activar. Això estaria molt bé per sortir de la mediocritat.

.

Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Petites premonicions

  1. Laia Martínez ha dit:

    Què bo…entenc perfectament el que acabes de dir, a mi també em passa, però durant èpoques i molt de tan en tant.No t'ha passat mai en somnis? el fet de somiar amb una persona o amb un objecte o el que sigui, i el dia següent sentir-ne a parlar o trobar-ho. És a dir, el mateix que et passa a tu però primer en somnis i després a la realitat.No sé si m'he explicat bé. A mi això dels somnis si que m'ha passat cops contats i és realment sorprenent.

  2. Moroboshi ha dit:

    Doncs això que dius són els somnis premonitoris, jo no en tinc… 😦 I crec que molen més que el que em passa a mi. Ho veus? El que em passa li passa a tothom, no sóc gens especial…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s