Què vol aquest pesat?

Això és el que deveu pensar els que ja em coneixeu dels meus altres blocs, que són Cementiri de Pneumàtics, 3 Botons i START i Una cosa nova abans de dormir. Doncs bé, el que vull és continuar expressant-me, però si bé els altres blocs estan temàticament limitats (còmics i entreteniment, videojocs i curiositats, respectivament), aquí vull parlar de mi mateix, de les coses que opino i de les coses que visc i experimento. Coses que segurament interessaran a menys gent que les que explico als altres blocs, que tampoc no es llegeix pràcticament ningú, però em venia de gust fer-ho de totes maneres.

És un compte enrere que té dues interpretacions. Per una banda, si em coneixeu ja sabreu que sóc més aviat pessimista (jo en dic “realista”), que veig l’ampolla mig buida en comptes de mig plena, i això és marca de la casa i no canviarà mai. Si ho mirem així, és un compte enrere en el sentit que cada cop em queda menys, com a tothom, per anar-me’n a l’altre barri (malgrat que tinc la inquietant sensació que sóc immortal). Llavors, com que la vida és un compte enrere i aquí parlo de la meva vida… s’ha entès, oi?

Si ho voleu mirar d’una altra manera, més positiva, pot ser un compte enrere cap al canvi que per fi impulsarà la meva vida a un nivell acceptable, amb perspectives d’un futur millor que el que albiro en aquests moments. I tinc els meus plans, les meves idees de bomber per aconseguir fer alguna cosa amb la meva vida. En parlaré aquí, però també parlaré de coses que em fan emprenyar, reflexionaré sobre petites coses i, si em voleu acompanyar, coneixereu més profundament un personatge que en el futur esdevindrà històric, encara que no faci res de profit i que només sigui pel tema de la immortalitat. 
Anuncis

Quant a moroboshi876

Escriptor. Revisor de textos (manga). Ric amb les paraulotes. No ballo. Llegeixo còmics i llibres, miro sèries i pel·lis i videojugo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Benvinguda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Què vol aquest pesat?

  1. Kris ha dit:

    Hola!!Sóc la primera seguidora… i és qe a mi m'agraden molt els blocs d'opinió personal!Me sentit molt identificada amb aqesta frase: "malgrat que tinc la inquietant sensació que sóc immortal" no se pq serà… saps qe la mort li arriba a tothom, però no t'ho acabes de creure jejepetons!

  2. Moroboshi ha dit:

    Hola, Kris! M'alegro molt de veure't en un bloc meu i que te n'hagis fet seguidora, ja veuràs que com a molt t'acompanyaran 2 o 3 persones més, però mentre em llegeixi algú, jo content. Jo tinc altres blocs, però d'opinió personal encara no en tenia cap, i ja era hora. A més, també és la manera de parlar de coses que no tenen cabuda als altres blocs que tinc, molt més concrets. Sobre la immortalitat, passa que hi ha dies que ho penso de veritat. Gaudeixo de bona salut, com més anys passen més bé em trobo i no m'imagino la meva pròpia mort, tot i que per altra banda tampoc no sé si faré res de bo a la vida. Per tant, ho veig com un problema, perquè crec que tindré una vida llarga i avorrida, mala combinació.

  3. Laia Martínez ha dit:

    Hola Toni, sóc la Laia. He vist pel facebook que feies un blog i m'ha entrat curiositat.Té molt bona pinta el blog que has començat pel que has explicat en aquesta entrada de benvinguda, mai va malament deixar per escrit els pensaments o reflexions que a un li passen pel cap.Un blog així pot ajudar-te tant a tu com a la gent que ho llegeixi, ja sigui ordenant les teves idees com fer que l'altra gent ordeni les seves.Si fas coses que t'agraden o et porten a sentir-te millor no crec que hi hagi motius per pensar que la vida pot arribar a ser avorrida. La qüestió és trobar petits detalls i accions que ens t'enriqueixin tant a tu com als altres, ja sigui a la feina, aficions… Crec que no cal tenir una vida plena d'aventures per tenir una bona vida :)Bé, fa molt que no parlem però volia dir-te què n'opino. Molts ànims!

  4. Moroboshi ha dit:

    Ostres, Laia, i tant! Caram, quina sorpresa la bona acollida que està tenint aquest nou bloc en el seu dia de naixement. A veure si dura, he he… Dius unes coses molt sàvies, intento aplicar-les però, com ja he dit, sóc dels de l'ampolla mig buida, i m'adono que no n'hi ha prou amb fer coses que m'agraden, que ja les faig, sinó que a la vida també s'espera de tu que et guanyis les garrofes i facis alguna cosa productiva. És el que em falta fer… deixant de banda que això em permetria fer coses encara més interessants, com ara viatjar.

  5. Laia Martínez ha dit:

    I tant que durarà :)Suposo que com tu dius, cadascú és com és i si el teu punt de vista és així no crec que tot es pugui aplicar per a tothom. Tot i així també és cert el que dius, el fet de fer coses productives. Bé, potser amb una mica de sort en un temps les coses canvien i pots viatjar i gaudir d'aquest plaer més sovint.Tot pot ser productiu ^^ m'aniré passant per aquí. M'uniria al teu blog però no en tinc pas cap.

  6. Moroboshi ha dit:

    Espero que sí que passis per aquí sovint i que t'agradi, però no sé quina periodicitat tindrà això ni quina qualitat tindran els articles. Què vols dir que t'hi uniries? Fer-te'n seguidora? Bé, si tens compte de Gmail te'n pots fer, és fàcil. Al Facebook aniré posant avisos dels articles nous, de tota manera. Un exemple de la meva manera de veure les coses: dius que pel que he dit al missatge de benvinguda el bloc sembla interessant, però jo crec que és com les contraportades dels llibres, que te'ls pinten interessantíssims i després no n'hi ha per a tant. 😛

  7. Laia Martínez ha dit:

    En primer lloc sí que em referia a fer-me'n seguidora. Miraré de crear-ne un doncs sinó :)No crec que sigui com les contraportades dels llibres, de debò. Bé, he seguit alguns blocs o pàgines personals amb reflexions i pensaments i trobo que això mai pot donar decepcions, al contrari: fa pensar. Sempre és interessant saber què n'opina la gent i reflexionar, sobretot si en podem treure coses bones.La vida només es viu un cop i està clar que algo que estaria molt bé seria haver-la viscut sabent que l'hem aprofitat.Fa poc vaig veure un programa pel canal 33 (crec que era aquest canal) que es diu Bricolatge Emocional (si no m'equivoco) i parlaven de la mort. Una persona entrevistada va dir: "la gent no té por a la mort, sinó que té por a no haver viscut la vida com ho haurien d'haver fet". Encara em posa la pell de gallina.Bé, em despedeixo ja que sinó no callo!

  8. Moroboshi ha dit:

    Sempre són benvinguts els teus comentaris en aquest bloc i en tots, per mi pots escriure tot el que vulguis, dona! A més m'agraden molt les coses que dius. Sobre el programa que dius, no l'he vist mai però sí, és Bricolatge Emocional i és al 33. Potser es pot buscar si algú ha penjat aquell capítol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s